18 de maig 2010

[Marginalia]: De la música casolana a l’èxit


El fenomen de la música composta i enregistrada utilitzant mitjans casolans va començar a agafar volada fa molt pocs anys, i es multipliquen els compositors i intèrprets que s’ho fan tot tots sols, al marge dels segells comercials i utilitzant internet (sobretot les xarxes socials i YouTube) per difondre la seva música.

Un cas paradigmàtic d’aquesta mena de d’autors-intèrprets (el que abans anonenàvem, salvant certes distàncies estilístiques i d’intenció, “cantautors”) és el jove neerlandès Thijs Kuijken, nascut a Utrecht i conegut pel nom artístic I am Oak, que en menys de dos anys ha passat de ser un conegut a casa seva i rodalies a participar en festivals i enregistrar un disc, On claws (en formats CD i vinil!), amb arranjaments i instrumentació propis d’una banda folk; l’acaba de posar a la venda un petit segell discogràfic de la seva ciutat natal: Snowstar Records. Abans, I am Oak havia difós, entre d’altres, un disc casolà titulat Ols Songd (escrit així, no és un error) que es pot obtenir aquí per tan sols 5 €, el qual, curiosament, va tenir un èxit inesperat.

Barrejant diversos estils (música intimista, folk de reminiscències nord-americanes, hip-hop...), I am Oak ha esdevingut en poc temps una figura de l’indiefolk neerlandès. Les noves tecnologies, per tant, no revolucionen únicament el món del llibre (amb els e-books), sinó també el de la música, el del cinema, el de la fotografia i altres manifestacions artístiques.

Per a qui vulgui més informació sobre aquest músic, aquí trobareu la seva completíssima pàgina a myspace, des de la qual podreu escoltar algunes de les seves composicions i veure’l ens uns quants vídeos.

16 de maig 2010

((SENSE COMENTARIS))

© Antonio Fraguas, FORGES, a El País, Madrid, 16 de maig de 2010.

4 de maig 2010

Flaixos: “Els músics de Bremen” a Riga

El monument als Músics de Bremen (Brēmenes muzikanti),
de l’escultora Krista Baumgaertel, darrere de l’església
de Sant Pere, a Riga. (© Albert Lázaro-Tinaut)

Els músics de Bremen (Die Bremer Stadtmusikanten) és un cèlebre conte tradicional alemany, concretament de la Baixa Saxònia, recollit pels germans Karl i Wilhelm Grimm en la segona edició dels seus Kinder- und Hausmärchen (‘Contes per a la infància i la llar’, 1819). En els països de llengua alemanya, i després arreu del món, aquesta història d’animals va tenir molt èxit (podeu llegir-ne una versió resumida aquí), i moltíssims il·lustradors n’han representat els protagonistes (un ase, un gos, un gat i un gall) en nombrosos llibres i revistes infantils.

Curiosament, a la capital de Letònia, Riga, trobem un monument –anomenat, en letó, Brēmenes muzikanti–, que representa la manera com es mostren tradicionalment aquests quatre animals. L’explicació de la presència d’aquest monument és senzilla: Riga fou fundada l’any 1201 per un alt eclesiàstic procedent de Bremen, Albrecht (Albert) von Buxthoeven (Bexhövede, Baixa Saxònia, 1165 - Riga, 1229), que fou el primer bisbe de Livònia i que l’any següent fundà també l’orde militar dels Fratres militiae Christi, més coneguts com a Germans de l'Espasa o Cavallers Portaespases, els quals van ser decisius en les anomenades Croades del Nord per a la cristianització dels pobles pagans del Bàltic oriental.

El monument que hi trobem al nucli medieval de Riga (Vecrīga), a tocar de l’absis de l’església de Sant Pere, obra de l’escultora Krista Baumgaertel, fou un regal que la ciutat de Bremen va fer, l’any 1990, a la comunitat wesfaliana que agermana la capital letona amb la ciutat alemanya d’Ense (Westfàlia del Nord).


El monument dedicat a Die Bremer
Stadtmusikanten
,
situat a la vora
de l’Ajuntament de la ciutat alemanya

de Bremen i inaugurat l'any 1953.
És obra del escultor Gerhard Marcks
.
(© Magnus Manske, 2004)





Aquesta història tradicional ha donat lloc a moltes interpretacions artístiques, no únicament obres d’il·lustradors de contes, com el transeünt ha explicat, sinó també d’escultors (aquesta de Riga n’és un exemple, i ho és també l’escultura de l’alemany Gerhard Marcks que es va inaugurar a la ciutat de Bremen l’any 1953) i de dibuixants de còmics, músics, autors teatrals (l’any 1977, el polifacètic cantant i escriptor brasiler Chico Buarque s’hi va inspirar per escriure i musicar Os santimbancos; també se n’han fet adaptacions traslladades als nostres temps, com ara una ambientada en els Balcans en guerra, presentada al Theater Laboratorium d’Oldenburg).


Els quatre animals protagonistes
del conte Els músics de Bremen,
segons una il·lustració de Roser
Capdevila per a una història
de Les tres bessones (caràtula
d'un DVD de Cromosoma, 2005).






Els animals dels Músics de Bremen, però, han estat especialment protagonistes de pel·lícules d’animació i sèries televisives: l’any 1994, per exemple, un dels capítols de la sèrie Les tres bessones, realitzada per la il·lustradora Roser Capdevila i produïda per Cromosoma per a la Televisió de Catalunya, recollia aquest conte. Al Japó, la història s’ha inclòs fins i tot en una sèrie d’estil anime!