11 de març 2012

La Venècia de Pau Sif

(Foto © Albert Lázaro-Tinaut.)
 
Pau Sif és el pseudònim amb el qual signa els seus llibres (i el seu blog) el poeta valencià Pau Sanchis, que va néixer a la Pobla de Farnals l’any 1978. 

La seva obra literària ha quedat recollida, fins ara, en els poemaris Ferralla (1997), Tríptic d’un carrer (2005, guardonat amb el XXIV Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó), Breakfast at Saint Anthony’s Market (2011, que va merèixer el XIV Premi Marc Granell d’Almussafes) i Viatger que s’extravia (2010) [1]. El transeünt cita aquest llibre en darrer lloc perquè és d’on vol extreure el contingut que presentarà. L’any 2003 publicà, en col·laboració amb Maria Josep Escrivà, l’antologia Ai València. Poemes 1017-2002

Pau Sif llegint els seus poemes (2011).
(Font: La Cantàrida / Documenta Balear)
 
Pau Sanchis, llicenciat en filologia catalana, és professor de literatura catalana a la Universitat de Zadar (Croàcia) i coneix prou bé, per tant, les literatures de l’antiga Iugoslàvia, especialment la croata i la sèrbia, de les quals ha traduït alguns poetes [2]. També tradueix poesia italiana. Actualment treballa en la seva tesi doctoral de teoria de la literatura i literatura comparada. 

A banda de la Dalmàcia i d’altres llocs de Croàcia, on ha residit llargament, en Pau s’estima molt Itàlia i ha parlat sovint del seu pas pels ports italians de l’Adriàtic, les seves passejades per Trieste i, sobretot, de Venècia, una ciutat que li té el cor robat. 

En el llibre de poemes Viatger que s’extravia, Venècia és especialment present, però ni de lluny com la ciutat turística que atreu milions de visitants (el transeünt ha repetit fins a la sacietat que el viatger i el turista solen ser antagonistes), sinó com un món en el qual s’ha endinsat a poc a poc, un món que mai no s’acaba de descobrir del tot –i per tant té el misteri de les ciutats somiades–, on la llum, en les diverses estacions de l’any i en cada moment del dia i de la nit, transforma el paisatge urbà i fa que aquest es pugui contemplar també a partir d’estats d’ànim diferents. Venècia és una ciutat que “s’ha de viure”, perquè si només la visita, el viatger es queda sempre amb un grau més o menys intens de superficialitat. 

El transeünt reprodueix tot seguit, sencers o fragmentàriament, alguns dels poemes inspirats per la Venècia que en Pau tan bé ha copsat durant les seves estades i que contenen, per tant, tota l’autenticitat de qui ha interioritzat aquella ciutat tan singular, assentada damunt les aigües de la llacuna. 

A Venècia s’hi pot arribar en cotxe, en moto, en ciclomotor, en bicicleta, en autobús o en tren. En tots els casos, després de travessar el llarg pont de la Llibertat, que comunica el centre històric amb els barris perifèrics –ja en terra ferma– de Mestre i Marghera, s’arriba a dos punts força propers l'un de l'altre, enllà dels quals els vehicles de rodes ja no poden circular: l’estació ferroviària de Santa Lucia i el Piazzale Roma, on hi ha la terminal d’autobusos i uns immensos aparcaments. 

 (Foto © Albert Lázaro-Tinaut.)

Heus aquí, doncs, alguns dels poemes de Viatger que d’extravia de Pau Sif, començant pel que dedica, precisament, a l’estació de trens. 


estació de Santa Lucia 

Ciutat que et mous sobre l’aigua del llac 
talment els trens encalçats per la boira, 
mirall isard de blaus i verds, del temps.
Vies travessen el llac,
el dens color del no-res.
A tu s’arriba en tren,
mirall embat en moviment del blanc. 


Ca d’Oro 

Et conec malament.
Com el xiquet que sap
el seu carrer fins que creix i s’ullprèn. 

Et mous.
Darrere dels batents
de meretriu tens els pits segellats.
Te’n vas quan tanquen les finestres.

Potser un dia m’òbrigues palaus,
potser podré veure’t, oldre’t els pits. 


 (Goldoni a) campo San Bartolo 

Com cada nit al pedestal. Les sis.
Jo sé que hi sou, encara que la boira
us cloga en blanc i que no em saludeu. 

No reconec l’amfibi submón cec
que es mou a baix o recolza les natges,
oh breu plaer!, en la tanca que encercla
el redós gris d’aquest alt calabós.

Com cada nit us veig: els cavallers
enamorats de belles hostaleres.
Ningú no diu: “Bona nit
signor Carlo”.

No recordeu que sóc els vostre pare?



(Byron a) campo San Luca 

Com l’esperit que es veu a la llacuna
des d’algun pont en nits de lluna plena,
pàl·lid, però esvelt, renaixies
reflex d’un narcís oblidat,
febril, de l’illa dels armenis,
cadàver coix, poeta mort
aparegut a l’ombra del fum falb,
venies dret, amb el fulard
lligat al coll, el gec blau fosc,
i els pantalons tibats,
i en beure sol, t’imaginàvem
component els versos pòstums del teu cadàver
bell, rocker decimonònic. 


hotel Danieli 

Veure badar Marcel Proust amb sa mare.
Veure George Sand i Musset a trompades.
Veure l’hotel des del pont, des de l’aigua,
escodrinyar com tu, ciutat que mires.

 

Pala d’Oro 

Et van fer immortal
i mors avui
en un embús de góndoles. 


Isola di San Michele (fragment) 

Fa un dia clar. Un vaporetto vell 
transporta planys a l’illa cementiri. 
Caminem. Fem visita al descans 
dels morts al llit i d’il·lustres herois 
de la ciutat, a l’illa Purgatori 
sense talús. Els xiprers de cos llarg 
fan ombra als morts. Amb el record el gest, 
dones de dol acompanyen antics 
amors severs; no veuen la mirada 
del visitant que no veu el dolor. 


[1] Pau Sif: Viatger que s’estravia. Edicions Documenta Balear, Palma de Mallorca, 2010. Col·lecció “La Cantàrida”, núm. 14. 64 pàgines.
[2] Vegeu-ne, per exemple, les del croat Tonko Maroević a Impedimenta

22 de febr. 2012

Represa d’activitats de l’Espai Mallorca de Barcelona

 Imatge d’un acte celebrat pel juny de 2011 a l’Espai Mallorca. 
(Font: rentllibres.wordpress.com, 2011) 

Atès l’interès que aquesta notícia té per a la vida cultural, si més no a la ciutat de Barcelona i la seva rodalia, el transeünt reprodueix el comunicat que ha difós aquest vespre l’Espai Mallorca, en el qual s’expliquen les lamentables circumstàncies que en provocaren el tancament. 

Benvolguts amics, clients i usuaris de l’Espai Mallorca, 

Des del 13 de gener, quan us comunicàvem l’anul·lació de tots els actes programats, no ens hem posat en contacte amb vosaltres. Ara us volem anunciar que el mes de març reprendrem la nostra programació habitual. Però, ja que han passat moltes coses, hem pensat que el millor que podríem fer és oferir-vos un resum dels fets principals i posar sobre la taula la situació real actual. 

Com ja sabeu, l’Espai Mallorca va néixer el setembre del 1998, com una iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell de Mallorca, en col·laboració amb el Gremi d’Editors de Balears, gestor del centre. Des dels seus inicis l’objectiu de l’Espai és donar a conèixer els productes culturals de les Illes Balears, promocionar els seus artistes plàstics, músics i escriptors, i crear vincles i intercanvis culturals amb Catalunya, a partir d’una programació estable, a banda de propiciar projectes de cooperació amb altres entitats, institucions i creadors. 

Ja des de la legislatura anterior, el Consell de Mallorca liquida les subvencions amb molt de retard. El Govern Balear no va ni convocar els ajuts per al 2011. I el Gremi d’Editors de Balears, gestor de l’Espai i titular d’absolutament tot, no ha buscat mai altres fonts de finançament. També s’ha de dir que la Generalitat de Catalunya sempre ha complert amb l’import i els terminis de les seves subvencions. 

De cara al 2012, ni el Consell de Mallorca ni el Govern Balear s’havien compromès econòmicament a res. El Gremi i el Consell havien tingut diverses reunions, i el Consell sempre havia expressat la seva voluntat de continuar donant suport a l’Espai, però no s’acabava de concretar en què consistia. Aquí cal dir que la directora de l’Espai mai ha estat convocada a cap d’aquestes reunions, ni se li ha fet cap consulta al respecte. 

També cal dir que ja fa anys que es parla de la creació d’un consorci en el qual hi participin també els consells respectius de Menorca, Eivissa i Formentera, a més del Govern Balear i l’Institut d’Estudis Baleàrics, de manera que l’Espai Mallorca passi a dir-se Espai Illes, de fets i de nom. Fins i tot, durant la legislatura anterior, el Conseller de Cultura del Consell de Mallorca, Joan Font, havia aconseguit l’acord de totes les parts i ja s’havia redactat un esborrany del document per crear el Consorci, però en el darrer moment el Conseller de Cultura del Govern Balear es va fer enrere. 

Els darrers 3 anys hem acumulat una mitjana de retard de 29 dies en les nòmines, per no parlar dels pagaments als proveïdors. A final del 2011, ens devien 5 nòmines i vam posar una Demanda de Conciliació per impagament, per tal que el Gremi busqués una solució, i per demanar que es prenguessin decisions. 

La junta directiva actual del Gremi d’Editors de Balears, presidida per Miquel Ferrer, amb Joan Josep Vidal com a vicepresident, ha estat prenent decisions com ara no imprimir ni enviar la programació en paper, prescindir de la dissenyadora, interferir en les decisions de les programadores i, davant la nostra Demanda de Conciliació, ordenar la suspensió immediata de les compres de qualsevol tipus de material (incloent-hi novetats editorials en dipòsit) i anul·lar tots els actes programats (tot i que no costaven res, perquè ja feia temps que s’havien aplicat mesures restrictives). 

El mateix dia que vam anar a l’acte de conciliació previ per la reclamació feta, el 17 de gener, el Conseller de Cultura del Consell de Mallorca, Joan Rotger, va anunciar a la televisió que l'endemà mateix es pagaria tot el que es devia a l'Espai Mallorca del pressupost del 2011 (140.000€) i l'endemà mateix es va fer l’ingrés. En un primer moment, el president del Gremi d’Editors de Balears ens va dir que l’endemà mateix ens pagarien les 5 nòmines pendents. El dia següent ens va dir que hi havia hagut un error i que el Gremi es reuniria per decidir què fer. 

La qüestió és que el pagament es va fer en dues partides i el Gremi va interpretar que 100.000€ eren per al Gremi d’Editors de Balears en concepte de llibres d'interès cultural del 2010, amb la qual cosa, el Consell encara devia els 86.000€ pendents de pagament a l’Espai Mallorca / Illa de Llibres. Quan es van demanar explicacions, el Conseller va declarar als mitjans de comunicació que els 140.000€ eren exclusivament per a l’Espai Mallorca, però que és el Gremi qui decideix com administrar-los millor. També a la premsa va sortir la notícia que La Caixa havia retingut 60.000€ d’una pòlissa que tenia el Gremi. Posteriorment, Miquel Ferrer també va declarar a la premsa que el Gremi s’havia quedat 40.000€ per emergències. La justificació de les xifres és complexa i, per altra banda, el personal de l’Espai mai ha tingut coneixement de les qüestions econòmiques, ha estat sempre el Gremi qui ha gestionat el pressupost i la comptabilitat de l’Espai Mallorca / Illa de Llibres. Sigui com sigui, de les 5 nòmines, se’n van pagar 3 i 2 van quedar pendents, que ara ja en són 3 i a finals de febrer seran 4. 

Davant el rebombori a la premsa i la manca d’acords, el 6 de febrer, el Gremi d’Editors de Balears va anunciar la seva renúncia a la gestió de l’Espai Mallorca / Illa de Llibres i el tancament dels centres a finals de mes si no s’arribava a un acord amb el Consell i el Govern abans del dilluns, 13 de febrer. 

Paral·lelament, un grup d’usuaris, músics, poetes, artistes, etc. de l’Espai Mallorca, van crear la plataforma Crits i Renou per l’Espai Mallorca (http://www.facebook.com/#!/profile.php?id=100003542102340), van redactar un manifest (http://www.bonart.cat/actual/el-dia-11-manifest-de-crits-i-renou-a-favor-de-lespai-mallorca/) i el dissabte, 11 de febrer van ocupar l’Espai en una jornada reivindicativa, que va durar tot el dia, amb una programació de gloses, poesia, vídeo-art, música tradicional, dansa, jazz, titelles, circ, humor, teatre, música antiga, pintura, escultura, fotografia, etc. i un debat sobre el present i el futur de l’Espai Mallorca. Més de 2000 persones van visitar l’Espai al llarg del dia per donar-li suport i reclamar la seva continuïtat. Al final del debat es va redactar un segon manifest que va ser ratificat unànimement per tots els presents en el que, resumint, es demanava: 

- Al Gremi: la dimissió del president i de la resta de la junta directiva del Gremi, la presentació i justificació pública dels comptes en relació a la seva gestió de l'Espai Mallorca en els darrers exercicis i la devolució dels fons destinats a l’Espai el 18 de gener. 
- A les institucions públiques (Consells i Govern): que garanteixin la continuïtat de l’Espai, i que en el nou Espai Illes, tinguin veu també, el Consells de Menorca, Eivissa i Formentera, el personal de l’Espai i els col•lectius d’usuaris. 

El dimarts 14 de febrer, es van reunir finalment representants del Gremi d’Editors de Balears, el Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Baleàrics per decidir el futur de l’Espai Mallorca. I van acordar el següent: 

- Mantenir obert l’Espai, que passarà a dir-se Espai Illes. 
- Per al 2012, el Consell de Mallorca aportarà 150.000€ (40% menys que el 2011, és a dir, 100.000€ menys). 
- Per al 2012, el Govern Balear aporta el mateix que el 2010, 30.000€ (el 2011 no va fer cap aportació), més una partida per a activitats (esperem que l’equivalent a anys anteriors a través del cicle de música, dansa, teatre i cinema, i alguna exposició). 
- El Consell de Mallorca es compromet a pagar els 86.000€ pendents del 2011. - Es desestima la idea de crear un consorci que inclogui la resta de consells insulars, el Govern Balear i la Generalitat de Catalunya. 
- El Gremi d’Editors de Balears continuarà gestionant l’Espai. 
- El Gremi ha de presentar al Consell de Mallorca un pla de viabilitat de l’Espai. 

El mateix 14 de febrer, el Gremi ens va anunciar la voluntat de tots els convocats de garantir la continuïtat de l’Espai, i ens va comunicar que podíem reprendre la programació d’activitats (sempre que fossin de cost zero) i reprendre les compres de material. També ens van avançar que el nou pla de viabilitat comportaria segurament retallades de personal. 

El dimecres 15 de febrer, ens van comunicar que el Gremi havia decidit cessar (no acomiadar) l’Amanda Vich i Fluxà com a directora de l’Espai i que la Junta Directiva se’n faria càrrec. El Gremi diu que s’ha cessat la directora del centre, Amanda Vich, perquè ha fet declaracions acusant el Gremi de malversació de fons públic. Aquesta acusació no és certa, mai s’han dit aquestes paraules. 

18 de febr. 2012

Violència policial a València: hem arribat als límits de la tolerància

(Foto © EFE) 

L’escriptora Gemma Pasqual m’envia la carta d’una mare que em permeto de reproduir i divulgar des d’aquesta bitàcola, ja no sols com a transeünt per viaranys de vegades intranscendents, sinó també, i sobretot, com a ciutadà indignat i conscient dels excessos intolerables que les autoritats del País Valencià permeten (i, és clar, exerceixen en un cas evident d’abús de poder), de la qual són víctimes uns adolescents, estudiants d’ensenyament mitjà. 

La Gemma encapçala el seu correu amb aquestes paraules, que ja són prou eloqüents: 

El meu fill Guillem de 16 anys, ahir també va ser víctima d’aquesta barbàrie i va ser retingut moltes hores a Sapadors sense aigua ni menjar, la policia va fer cas omís a tots els pares que reclamàvem informació i sobretot als nostres fills menors. 

Qualsevol comentari és sobrer, perquè tant les denúncies com els documents adjunts parlen per si mateixos. A més, us aconsello que llegiu (aquí) el text de Joan Fuster que l’amic Pau Sif publicà ahir en el seu blog Viatger que s’extravia

[L'autora de la carta em diu que era privada i m'ha demanat que l'esborrés. Té tot el dret de demanar-ho, i l'he eliminada, encara que considero que si la Gemma Pasqual n'ha fet difusió és perquè es conegui de primera mà el que succeeix. Em sap greu, perquè crec que certes denúncies cal fer-les sense por. M'adono, però, que aquesta por hi és, probablement és tangible, segurament és la mateixa por a les represàlies que patíem durant el règim totalitari del dictador. Això em fa sospitar que la situació al País Valencià encara és pitjor del que jo imaginava. Deixo, però, com a evidència, els enllaços als documents gràfics.]