21 d’oct. 2010

((SENSE COMENTARIS))

L'enfrontament entre el govern i els sindicats a França per la nova llei de pensions.

© Raphaelle a Libération, 21 d'octubre de 2010.

15 d’oct. 2010

On és la grandesa dels països petits?

Bitllet de banc estonià de 100 krooni amb la imatge
de la poeta Lydia Koidula (1843-1886; vegeu aquí).


El dia 11 d’aquest mes, el politòleg estonià Agu Uudelepp comentava en el diari Postimees que la introducció de l’euro com a unitat monetària d’Estònia, prevista per a l’1 de gener del 2011 (un euro equivaldrà a 15,6466 corones actuals), al marge de les polèmiques que suscita en el país, representarà la pèrdua d’una part de la identitat nacional: els bitllets de banc en krooni (corones; EEK, segons el codi ISO), sobretot perquè en aquests bitllets es reprodueixen els retrats d’algunes de les principals figures de la cultura del país i són, per tant, un mitjà de propaganda cultural.

Bitllet de 2 EEK, amb el retrat
de l'eminant biòleg i geògraf
Karl Ernst von Baer (1792-
1876), que establí les bases
de l'embriologia moderna.



Bitllet de 5 EEK, on és
representat
Paul Keres
(1916-1975), un dels

millors jugadors d'escacs
de tots
els temps.


Bitllet de 10 EEK, amb
la imatge del folklorista,
teòleg i lingüista Jakob
Hurt (1839-1907)
.



Bitllet de 25 EEK, amb la
fugura d'un dels escriptors

estonians més populars
i universals, Anton Hansen
Tammsaare (1878-1940).



Bitllet de 50 EEK, amb
el retrat del compositor
Rudolf Tobias (1873-1918).



La corona estoniana substituí el ruble russo-soviètic el 20 de juny de l’any 1992; més ben dit, Estònia recuperava amb el kroon la unitat monetària de la primera república, que havia substituït el mark –la primera moneda de l’Estònia independent– l’1 de gener de 1928 (una corona equivalia a 100 marcs) i que va desaparèixer el 1940, amb la invasió soviètica del país (un ruble es va canviar aleshores per 0,80 corones).


Uudelepp proposa que entre els nombrosos espais de memòria que hi ha a Tallinn, se’n dediqui un al kroon, i suggereix que sigui en una plaça-parc cèntrica de la ciutat: la dedicada a l’escriptor A. H. Tammsaare, tot just fora muralles, davant la porta medieval de Viru, a través de la qual s’accedeix, pel carrer del mateix nom, al centre històric.


Què caracteritza els estonians en el conjunt dels Estats europeus?, es pregunta Uudelepp. “A nosaltres també se’ns planteja la qüestió de com poder sentir-nos grans com a poble –ve a dir en el seu article–. No ens podem considerar el bressol de la cultura occidental, com Grècia; mai no hem construït un imperi ni hem governat com els italians, successors dels antics romans, ni hem estat una força naval, com els britànics, en l’imperi dels quals mai no es ponia el sol quan Isabel II accedí al tron. Els estonians tampoc no vam guanyar grans batalles, com els francesos o els venecians, ni vam tenir un regne propi, com els polonesos i els lituans. També és difícil trobar entre els nostres conciutadans grans filòsofs o científics, com en el cas dels alemanys, que hagin estat decisius per impulsar el món. Què ens queda, doncs? Com que el desig de grandesa també és latent en nosaltres, els estonians, només tenim la possibilitat d’adreçar-nos a la cultura. Els nostres poetes i les nostres grans personalitats ens ajuden a definir-nos com a nació i a enfortir la nostra consciència nacional”.

Efectivament, la cultura, en totes les seves manifestacions, però sobretot en la literatura, el teatre i la música, ocupa un lloc de privilegi a Estònia i, malgrat la crisi actual, està prou ben subvencionada. Les grans llibreries de ciutats com ara Tallinn o Tartu en donen fe; els teatres i les sales de concerts plenes en són el millor exemple. El nombre de museus, petits i grans, és enorme en proporció a la grandària i la població del país (a penes 1.300.000 habitants). La cultura és, sens dubte, la gran força dels estonians, la seva grandesa.


Una gran llibreria inaugurada
recentment en un modern
centre comercial de Tartu.
(Foto: Albert Lázaro-Tinaut)

Que la moneda nacional, a punt de desaparèixer, deixi de ser un aparador internacional en el qual s’exposa el bo i millor la cultura del país és un aspecte que fa reflexionar els estonians, però que hauria de moure a la reflexió també altres nacions, amb o sense Estat, que mantenen el fet cultural molt lluny de les prioritats i en produeixen l’estancament, sense tenir en compte que si no se sembra, després no es recull, i es produeix la pobresa espiritual, la decadència.


A casa nostra n'hauríem de prendre nota.


Feu clic sobre les imatges per ampliar-les.

12 d’oct. 2010

((SENSE COMENTARIS))

Vinyeta de J. R. Mora (2010).