4 de maig 2010

Flaixos: “Els músics de Bremen” a Riga

El monument als Músics de Bremen (Brēmenes muzikanti),
de l’escultora Krista Baumgaertel, darrere de l’església
de Sant Pere, a Riga. (© Albert Lázaro-Tinaut)

Els músics de Bremen (Die Bremer Stadtmusikanten) és un cèlebre conte tradicional alemany, concretament de la Baixa Saxònia, recollit pels germans Karl i Wilhelm Grimm en la segona edició dels seus Kinder- und Hausmärchen (‘Contes per a la infància i la llar’, 1819). En els països de llengua alemanya, i després arreu del món, aquesta història d’animals va tenir molt èxit (podeu llegir-ne una versió resumida aquí), i moltíssims il·lustradors n’han representat els protagonistes (un ase, un gos, un gat i un gall) en nombrosos llibres i revistes infantils.

Curiosament, a la capital de Letònia, Riga, trobem un monument –anomenat, en letó, Brēmenes muzikanti–, que representa la manera com es mostren tradicionalment aquests quatre animals. L’explicació de la presència d’aquest monument és senzilla: Riga fou fundada l’any 1201 per un alt eclesiàstic procedent de Bremen, Albrecht (Albert) von Buxthoeven (Bexhövede, Baixa Saxònia, 1165 - Riga, 1229), que fou el primer bisbe de Livònia i que l’any següent fundà també l’orde militar dels Fratres militiae Christi, més coneguts com a Germans de l'Espasa o Cavallers Portaespases, els quals van ser decisius en les anomenades Croades del Nord per a la cristianització dels pobles pagans del Bàltic oriental.

El monument que hi trobem al nucli medieval de Riga (Vecrīga), a tocar de l’absis de l’església de Sant Pere, obra de l’escultora Krista Baumgaertel, fou un regal que la ciutat de Bremen va fer, l’any 1990, a la comunitat wesfaliana que agermana la capital letona amb la ciutat alemanya d’Ense (Westfàlia del Nord).


El monument dedicat a Die Bremer
Stadtmusikanten
,
situat a la vora
de l’Ajuntament de la ciutat alemanya

de Bremen i inaugurat l'any 1953.
És obra del escultor Gerhard Marcks
.
(© Magnus Manske, 2004)





Aquesta història tradicional ha donat lloc a moltes interpretacions artístiques, no únicament obres d’il·lustradors de contes, com el transeünt ha explicat, sinó també d’escultors (aquesta de Riga n’és un exemple, i ho és també l’escultura de l’alemany Gerhard Marcks que es va inaugurar a la ciutat de Bremen l’any 1953) i de dibuixants de còmics, músics, autors teatrals (l’any 1977, el polifacètic cantant i escriptor brasiler Chico Buarque s’hi va inspirar per escriure i musicar Os santimbancos; també se n’han fet adaptacions traslladades als nostres temps, com ara una ambientada en els Balcans en guerra, presentada al Theater Laboratorium d’Oldenburg).


Els quatre animals protagonistes
del conte Els músics de Bremen,
segons una il·lustració de Roser
Capdevila per a una història
de Les tres bessones (caràtula
d'un DVD de Cromosoma, 2005).






Els animals dels Músics de Bremen, però, han estat especialment protagonistes de pel·lícules d’animació i sèries televisives: l’any 1994, per exemple, un dels capítols de la sèrie Les tres bessones, realitzada per la il·lustradora Roser Capdevila i produïda per Cromosoma per a la Televisió de Catalunya, recollia aquest conte. Al Japó, la història s’ha inclòs fins i tot en una sèrie d’estil anime!

14 comentaris:

Phivos Nicolaides ha dit...

Muy interesante y muy original monumento! Saludos.

Joana ha dit...

Com sempre, un magnífic escrit.

José Antonio Fernández ha dit...

Realmente unas esculturas muy interesantes.
Me ha recordado mucho els castellers.
Un saludo afectuoso.

Marian Raméntol Serratosa ha dit...

Les manifestacions artístiques sempre es nodreixen de la cultura i de l'entorn, i a mi sempre m'ha semblat un acte màgic.

Un petó
Marian

Cesc Fortuny i Fabré ha dit...

Al 1945 Bremen va ser ocupada per uns altres musics, els britànics, cosa que va provocar diversos bombardejos. Aquesta música va acabar amb 890.000 bombes que mataren a 3.562 persones. A finals de 1945 Bremen canvia de musics i arriben els bluesmens nort americans (Amerikanische Exklave) en la mateixa zona otorgada a la ocupació britànica.
Qui sap si el conte dels musics de Bremen n'era una premonició, veient l'estatua, ho veig curiosament plausible. Un ase ho sustenta tot, un gos rabiut suporta aun gat encrespat i a dalt de tot, dirigint, un gall de baralla. En fi, alguns matins em lleven un pel agre.

Gran post, com sempre.
Una forta abraçada.

dede ha dit...

molto interessante questo excursus tra i paesi baltici. Siamo stati anche noi in Lituania e Lettonia nel 2004, e soprattutto Riga mi ha conquistata. città bellissima davvero, e molto ricca di architetture splendide.
un caro saluto

Alexandre Domènech ha dit...

Fa molt poquet que he estat a Bremen, una ciutat genial, gairabé perfecte... I si, vaig veure l'estatua que poses en segon lloc.

Et deixo un enllaç amb algunes fotos de Bremen, fetes per mi, per si t'agraden...

http://www.flickr.com/photos/11986106@N02/sets/72157623878241120/

records

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

PHIVOS: Gracias, como siempre, por haberme dejado un comentario desde tu "venusina" Chipre. Un abrazo.

JOANA: Moltes gràcies també a tu pel comentari i la lloança (no es mereix, em limito a transmetre una mica de cultura... i d'experiència viatgera). Salutacions cordials.

JOSÉ ANTONIO: Sí, un poco de eso hay, pero sin ninguna relación cultural entre una y otra cosa. Es la parte del cuento que se suele representar siempre. Y que se le dediquen monumentos a un cuento tradicional me parece muy digno.
Saludos cordiales.

MARIAN: Com li dic a en José Antonio en la resposta anterior, és fantàstic que es dediquin monuments a la cultura tradicional, molt més interessant que una pila de personatges públics que, sovint, no han fet altra cosa que enredar la troca...
Ja veus que voltant pel món es troben coses molt curioses, gairebé màgiques, com dius.
Un petó també per a tu.

CESC: Et pots llevar agre, però sempre fiques el dit allà on fa mal, i em sembla perfecte aquest contrapunt de despertar la memòria històrica. Bremen, com Dresden i tantes altres ciutats, fou víctima d'una de les grans trègèdies de l'Europa moderna. Premonitori o no, el conte tradicional que van recollir els germans Grimm i va inspirar aquests monuments significa, si més no, un petit triomf de la cultura constructiva sobre la fúria destructiva. Tant de bo que aquests exemples es multipliquessin.
Gràcies pel teu comentari i una abraçada molt forta.

DEDE: Hai capito che sono un innamorato dei paesi baltici. Riga, infatti, è una bellissima città; anche le città lituane sono molto interessanti, ma più vicine alle nostre, con la loro architettura barocca. Bisogna assolutamente che tu conosca anche l'Estonia: Tallinn è una delle più belle città medievali d'Europa, con la sua splendida austerità.
Ringrazio anche te per il commento che mi hai lasciato e ricambio con piacere il tuo caro saluto.

ALEXANDRE: Jo només he estat una vegada a Bremen, i fa més de trenta anys. Tanmateix recordo força bé el centre històric i aquesta escultura: quan en vaig retrobar a Riga una de semblant em va sorprendre..., però la història explica moltes coses, i no sempre és tan negativa.
Molt boniques i interessants les teves fotografies: veig que busques el moviment, m'imagino que t'agrada l'art futurista...
Salutacions cordials.

dede ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
dede ha dit...

nel nostro viaggio abbiamo toccato anche l'Estonia e ho molto amato non solo Tallin, ma anche Tartu dove esiste una bellissima villa di Alvar Aalto

http://varie-ed-eventuali-blog.blogspot.com/2007/10/alvar-aalto.html

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Allora, dede, conosci abbastanza bene i paesi baltici. Quando vado in Estonia soggiorno soprattutto a Tartu, dove c'è anche l'Università e ho tanti amici, e mi piace tutto quello spazio verde: non si direbbe che è una città che supera i centomila abitanti... Pärnu è anche molto piacevole.
Vedo che come architetta fai attenzione alle opere interessanti della specialità. Anche a me piace molto l'architettura e in questo senso Riga è, senz'altro, la città più ricca della regione, con quei quartieri magnifici Art Nouveau fatti costruire dagli ebrei ricchi che vi si stabilirono fuggendo dai pogrom russi (Albert iela è una stradina unica!); fra di loro, Einsenstein, forse il più bravo!
Mi fa veramente piacere che coicidiamo nelle bellezze artistiche (e sicuramente anche naturali) di quei Paesi.
Per quanto riguarda Alvar Aalto, ti dirò che è stato sempre fra i miei architetti preferiti, e non solo come architetto, ma anche come disegnatore di oggetti.
Grazie per stare così attenta a quello che scrivo.
Ti saluto ancora.

Mireia ha dit...

Un macroarticle ben interessant!!

Vida ha dit...

M'agraden els posts que et fan aprendre i els teus sempre ho fan. Esper que em visites, tot i que jo només jugo amb les paraules.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Mireia: Moltes gràcies.

Vida: Gràcies també a tu pel teu comentari tan engrescador.

Us escric de les terres occidentals de la península Ibèrica, des de Fisterra (Finisterre).
Salutacions cordials.