16 d’ag. 2010

Premsa, humor satíric i confusions toponímiques


Fa un mes i mig, el transeünt publicava en el seu blog en castellà Transeúnte en pos del norte un comentari sobre les confusions toponímiques, en el qual posava en qüestió la deontologia periodística. Ara li arriba, a través de Le Courrier des Balkans, una evidència que, si no fos perquè es refereix a un fet tràgic (el terratrèmol d’Haití, pel gener d’aquest any), i malgrat això, hauria de ser paradigmàtica sobre les males pràctiques de la professió i la manca de rigor de les agències de premsa i els mitjans, que divulguen notícies sense contrastar-ne la veracitat.

En l’edició del 20 de gener de 2010, el web satíric en romanès Trombon publicava una notícia increïble titulada “Romania a tramis ajutoare in Tahiti” (‘Romania ha enviat ajut a Tahití’, vegeu aquí), signada por Ionut –Ionut Fortea, un dels redactors de la publicació en línia–, que reproduïm traduïda:


“Ahir, a Tahití, es va produir un incident còmic quan un batalló de tropes de muntanya de Romania provocà la hilaritat en aquella illa paradisíaca de la Polinèsia Francesa.


A causa d’una lamentable confusió del Ministeri de Defensa, es canvià la destinació de l’ajut per a les víctimes del terratrèmol d’Haití, de manera que un batalló de tropes de muntanya i 2000 tones d’aliments, aigua, mantes i medicaments van ser enviats en direcció totalment oposada, és a dir, a l’illa de Tahití, situada en el Pacífic Sud.


‘Em diuen que no cal convertir això en un espectacle. Vull dir que hi ha noms que s’assemblen molt: Haití, Tahití, Mahití, Papití [per Papeete] i merda!, sonen igual’, afirmà el ministre de Defensa, Gabriel Oprea, a times.ro.”

Ni tan sols la foto trucada (cosa ben evident: el transeünt la reprodueix al començament d’aquesta nota) va fer sospitar a alguns mitjans de comunicació que era una broma de mal gust. La “notícia” es propagà arreu del món, i fins i tot se’n va fer ressò el Canal+ francès de televisió, ja que en el programa Édition spéciale van fer broma sobre la incompetència de les autoritats romaneses, encara que el setmanari Courrier International ja havia advertit de la possibilitat que la informació fos falsa.


Heus aquí tres mostres més de la repercussió de la broma: un vídeo del canal de televisió mexicà Televisa (aquí), un altre del canal bolivià eju.tv (aquí) i el d’una altra cadena en castellà que es pot trobar a Youtube (aquí). Només calia fer una cosa tan senzilla com ara comprovar la font d’informació, la línia editorial de la qual és clara i utilitza, per si no n’hi hagués prou, la suposada agència times.ro, que imita astutament l’estil periodístic del diari britànic The Times, per sospitar.


L’escassa formació de les noves generacions de periodistes sembla que no té remei. Abans d’ahir, sense anar més lluny, la versió digital del prestigiós diari barceloní La Vanguardia informava sobre l’incendi que devastà més de 1100 hectàries del municipi de Barjas, a la província de Lleó: en el titular, aquella localitat de Castella i Lleó apareixia amb el nom de la madrilenya Barajas, un error que no va ser corregit, malgrat els comentaris que hi van deixar els lectors. Al·legaran, potser, que la meitat del personal feia vacances, o diran que la culpa és d’un infeliç becari...


Veure per creure o llegir la premsa per no creure? Vet aquí la qüestió.

Foto: Trombon / times.co.

15 comentaris:

sargantana ha dit...

una mica de conya...ja ens cal!

salutacions!

José Antonio Fernández ha dit...

Que la información es poder, es evidente y que esa información se usa para el interés privado se ha visto infinidad de veces.
Esas mentiras tan claras consiguen manipular a las masas y crear el estado de opinión que les favorece, pero también hay otras medio verdades, más sutiles, que tienen el mismo efecto. Un efecto palpable son las estadísticas, matemática pura, que tiene infinidad de lecturas en razón a quien las interprete.
Un saludo, Albert.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Sargantana: el problema és quan la conya pot tenir "efectes secundaris" i esdevenir perillosa. En aquest cas només deixa en ridícul la premsa..., i fins i tot la premsa que sembla "seriosa" (existeix?).
Gràcies pel teu comentari.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

José Antonio: te doy toda la razón. La manipulación no sólo se da en la prensa, sino en casi todos los ámbitos, y responde siempre a intereses. Lo que dices sobre las estadísticas y su interpretación es algo que me llama la atención desde hace tiempo, y también response, por supuesto, a intereses. ¡Vivimos en un mundo de mentirijillas!
Agradezco una vez más los comentarios que dejas en mis blogs.
Saludos cordiales.

achab ha dit...

Ciao Albert,come vedi appena tornato sono venuto a trovarti,
belli i tuoi blog,mi piace cosa scrivi e di cosa tratti,grazie delle tue parole da me.
Buona estate.

Marian Raméntol Serratosa ha dit...

Doncs vet aquí que aquesta és sens dubte una gran decisió a prendre, vivim a l'era de la informació, però si no anem en compte ens desinformem cada vegada més, cal estar amb els ulls molt oberts per tal de no caure en un nou analfabetisme que ja no és tant sols el tecnològic com es deia fa uns anys, no, no aquest és un de nou (o ja no tan nou depèn de com es miri), el de la informació desinformada dels grans mitjans.

Una abraçada
Marian

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Ciao Massimo, mi fa piacere ritrovarti da queste parti e ti ringrazio per la visita. Sono contento che ti piaccia quello che pubblico nei miei blog.
Buona continuazione dell'estate e saluti cordiali.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gràcies per tornar-me a visitar, Marian. Em sembla que ho tenim pelut, això de la informació. Cada vegada està més deixada de les mans dels déus i és més dependent del poder, sobretot de l'econòmic (que és el que mana de veritat). En tot cas, em sembla un deure ètic denunciar coses com aquesta, perquè algú més sigui conscient del mal que pot fer creure's el que es veu i se sent a la televisió i el que es llegeix als mitjans.
Una abraçada molt forta.

Nilson Barcelli ha dit...

A imprensa falta muitas vezes à verdade por diversos motivos, entre os quais se destacam a necessidade de ser sensacionalista e a colaboração corrupta com interesses alheios (económicos, políticos, desportivos, etc.).
Mas tudo isso acontece porque os consumidores de notícias e da imprensa continuam a comprar os jornais. A maioria das pessoas talvez goste...

Obrigado pela tua visita de há dias. Volta sempre.
Abraço.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Nilson: Agradezco tu comentario y estoy de acuerdo contigo. Formo parte de un grupo de personas que ha decidido no comprar prensa para no contribuir a pagar las falsedades de la información, debido, como dices, a intereses diversos. Algunos, pues, ya contribuimos a la causa de no pagar con nuestro dinero por desinformación.
Es evidente que la mayoría de la gente no es consciente de la manipulación informativa, y sigue comprando diarios y revistas, y ve los informativos de la televisión y se lo cree todo. Supongo que siempre ha sido así, la gente cree la mayoría de las cosas que le dicen los de "arriba".
Un abrazo cordial.

Mireia ha dit...

Tractes un tema que m'apassiona: la poca rigorositat dels mitjans de comunicació. és una qüestió que dóna per a hores i hores de conversa!!

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Tens raó, Mireia: a mi m'apassiona i em desespera!
Gràcies per haver deixat el teu comentari.

Mireia ha dit...

Ho subscric, m'apassiona i EM DESEPSERA!!!

Laura Dalmau ha dit...

Un bon post per fer una bona reflexió Albert…
Potser és que llegim les notícies sense esperar res com si fóssin joguines espatllades que ni ens emmudeixen

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Laura: el que passa, realment, és que la informació ens envaeix i no ens permet pair-la. Això ens ha acostumat a llegir (o escoltar) sense reflexionar, sense fer-nos preguntes i sense dubtar de la veracitat del que ens diuen. D'altra banda, és difícil contrastar certes informacions, perquè la informació també s'ha globalitzat. La broma del periòdic satíric romanès és de les que fan història, però, ¿oi que no se n'ha sentit parlar, tot i que ha recollit la "notícia" una pila de mitjans de comunicació?
Ningú no recorda les anècdotes d'ahir i, per tant, el millor és dissimular...
M'agrada que aquest "avís" meu et faci reflexionar, com ha fet reflexionar altres lectors.
Gràcies per haver-me deixat aquestes paraules i una abraçada.