14 de des. 2011

[Marginalia]: Intermediaris de la vergonya

(Font de la imatge: parroquiaicm.wordpress.com)

El diari italià La Repubblica denunciava en la seva edició del 13 de desembre que un negociant italoalbanès havia trobat una mina d’or en les mans de les dones albaneses que eren víctimes de la llei medieval del Kanun, un codi tradicional que va estar vigent a les actuals Albània i Kosovo des del segle XV fins a la proclamació de la República Popular (l’any 1946) i que s'ha restablert, de fet, després de la caiguda del comunisme a Albània (el 1992). És un codi que consent la venjança i manté, en ple segle XXI, moltes dones recloses a casa seva per defugir-ne els terribles efectes. 

Quina havia estat la idea d’aquest hàbil negociant? Senzillament, proposar a les pobres dones camperoles torturades per aquesta execrable llei de talió la confecció de rosaris per guanyar una mica de diners. Quants? 7 cèntims d’euro per peça acabada (cal dir, però, que el material els és proporcionat sense cost!). 

A partir d’aquí s’estableix un tràfic que normalment comença en la ciutat de Shkodër, al nord-oest d'Albània, i acaba a Roma passant per Rimini; a la capital italiana i del cristianisme catòlic, aquests objectes religiosos que utilitzen els fidels practicants per pregar es venen a preus que oscil·len entre els 8 i els 15 euros (gairebé un 300 % més que el preu de cost de la mà d'obra!) segons el material de què estan fets. 

No cal dir que la vergonyosa explotació d’aquestes dones clama al cel. La investigació periodística ha pogut constatar que cada dijous arriba a terres albaneses des d’Itàlia un carregament de grans de materials diversos, que al cap de pocs dies fan el viatge de tornada convertits en objectes religiosos dels quals penja una creu, els quals passen d’un intermediari a l’altre fins que es posen a la venda en les paradetes i botigues d’articles religiosos dels murs del Vaticà o de la basílica romana de Sant Joan del Laterà, on fidels italians, pelegrins o practicants del turisme religiós (que ha començat a esdevenir un altre negoci rendible en moments de caiguda dels mercats turístics habituals) els compren a grapats, beneïts o sense beneir. 

La xarxa del nogoci és obscura, podríem dir que “relliscosa” i fins i tot perillosa quan algú vol saber-ne una mica més, com han pogut constatar sobre el terreny els periodistes de La Repubblica

Quanta gent se’n beneficia, d'aquesta indecent explotació? N’estan al corrent, les autoritats vaticanes? Segurament, mai no se sabrà: la globalització, que se’ns ha volgut presentar enganyosament com el súmmum de l’avenç de la nostra societat, té amagatalls molt ben guardats en la nova Edat Mitjana. 

Quantes altres coses que no sabem s’amaguen darrere els grans afers globals? Europa, com es pot veure, no queda al marge de l’explotació vergonyosa de l’home per l’home, aquesta alienació que Karl Marx va posar ben de manifest, seguint el pensament de Hegel, i que trobem clarament denunciada en la Declaració dels Drets Humans, un document que ja es ven a pes com a paper per reciclar. 

11 comentaris:

Leo Lobos ha dit...

Mis saludos desde Santiago de Chile,

Leo Lobos

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gracias por visitarme, Leo. Saludos también para ti.

Anònim ha dit...

Un exemple que es pot afegir a tots els de l'explotació de dones i infants en el món. Gràcies, Albert, per denunciar aquest abús.
Cristina Llop

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Moltes gràcies a tu, Cristina. Algú m'ha enviat un correu electrònic on m'acusa d'atacar gratuïtament el catolicisme amb aquest text, i em diu que parlar d' "objectes religiosos catòlics" és insidiós; a més, li sembla desproporcionat esmentar les autoritats de l'Estat de la Ciutat del Vaticà... M'agradaria que algú altre em digués si se'n poc fer aquesta lectura, ja que no ha estat, ni de lluny, la meva intenció ofendre els catòlics practicants.

Anònim ha dit...

Albert, sóc una persona creient i et puc ben assegurar que en cap moment no m'he sentit ofesa, ni he percebut cap al·lusió negativa a la religió. No em sorprèn, però, la reacció de la persona que t'ha escrit això perquè el catolicisme s'ha convertit en un món sectari amb interessos estranys i molt allunyats de l'Evangeli, que els qui creiem, tenim fe i reflexionem sobre la fe intentem allunyar del nostre entorn: a mi la jerarquia de l'Església no em representa, més aviat em destorba i m'avergonyeix. Si volies una opinió, aquí la tens. En tot cas pots estar ben tranquil: s'han de tenir les idees ben enrevessades o molt mala intenció per entendre el teu text com un atac al catolicisme.
Cristina Llop

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Em tranquilitza el que em dius, Cristina, i agraeixo la teva opinió, que em sembla molt assenyada i comparteixo. Estava convençut que amb el meu text no podia ofendre ningú, si no era els membres de la màfia explotadora... Però ja veus que sempre hi ha algú que té la susceptibilitat a flor de pell.
Una salutació cordial.

Ignacio Carcelén ha dit...

Ese anónimo es de los míos, aunque no soy creyente, pero sigue, no es ofensivo.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gracias también a ti, Ignacio.
Un saludo.

Anònim ha dit...

Alguns beats a més de meapiles son uns tocacollons !
Jordi

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Jordi: no elimino el teu comentari perquè no accepto (i, per tant, no aplico) la censura, però tampoc no accepto l'insult (i, per tant, menyspreo les teves paraules). D'altra banda, si algú no vol aparèixer com a analfabet funcional, cal que conegui prou bé la llengua en què escriu abans d'utilitzar-la en àmbits més o menys públics per no sotmetre's a la vergonya de fer el ridícul.