4 de gen. 2010

Les fronteres del temps


En l’Europa occidental, els canvis d’horari en passar d’un país a un altre reclamen poques vegades la nostra atenció. De fet, en aquesta part del continent només quatre estats es diferencien dels altres pel que fa a l’hora: Portugal, el Regne Unit, Irlanda i Islàndia.

Els 24 fusos horaris en què es va dividir el planisferi s’establiren l’any 1928 a partir del meridià de Greenwich per determinar l’UTC/GMT (Universal Time Coordinated / Greenwich Mean Time), anomenat també “temps civil” i conegut en el món de l’aviació com a “hora Zulu”. Més tard s’establiria el CET (Central European Time, que és el vigent al nostre país), equivalent a UTC+1 (UTC+2 a l’estiu). El transeünt, que quan s’ha mogut per les terres europees ha hagut de modificar sovint l’hora del seu rellotge, s’ha sentit atret sempre pels fusos horaris, que són, de fet, les fronteres del temps. I aquesta curiositat se li ha tornat a despertar ara, quan el dirigent rus Dmitri Medvèdev ha fet una proposta revolucionària: reduir a quatre les onze franges horàries en què es divideix actualment el territori de la Federació Russa, “per raons d’eficiència i per estalviar en tecnologia”, segons les seves paraules.

(Font: © BBC.)

Efectivament, com es pot veure en aquest mapa, entre l’oblast de Kaliningrad, a la vora del mar Bàltic, fronterer amb Polònia i Lituània, i l’extrem més oriental de la Rússia asiàtica, en l’oceà Pacífic, hi ha una diferència de deu hores, la qual cosa provoca problemes en un país tan extens. Quan a Moscou són les 12 del migdia, a la península de Kamtxatka ja són les 9 del vespre, i a Kaliningrad, només les 11 del matí.

La idea de dividir el territori rus en quatre franges horàries la justifica Guennadi Lazàrev, un eminent professor de Vladivostok, tot al·legant que d’això se’n derivarien molts avantatges pràctics. Assegura, d’altra banda, que l’extrem orient rus manté dues hores de diferència amb el que ell anomena “l’hora biològica correcta”. La seva proposta consisteix a establir únicament les zones horàries de Kaliningrad, Moscou, els Urals i Sibèria (que inclouria també l’extrem orient de la Federació); el canvi, segons ell, s’hauria de fer gradualment perquè la gent s’hi acostumés.

Aquesta quarta zona proposada pel professor Lazàrev seria vastíssima, però si es té en compte que tota la Xina funciona a l’hora de Pequín des del setembre de 1949, sense cap problema aparent, vol dir que des del punt de vista del científic la proposta tindria sentit. Ara per ara, quan a Vladivostok són les 12 del migdia, a l’altra banda de la frontera, a la Xina (és a dir, a poquíssims quilòmetres) són les 10 del matí, i a Tòquio, les 11, tot i que la capital japonesa és més de 1000 quilòmetres a l’est de la ciutat russa.

Les cinc zones horàries en què estava dividida la Xina des del 1912 fins al 1949
(© Alan Mak, Wikipedia).


El periodista nord-americà Clifford J. Levy recull al New York Times unes quantes opinions de ciutadans russos de les regions orientals de la Federació. Iekaterina Degtiareva, que viu a Novosibirsk, la ciutat més gran de Sibèria, pensa, per exemple, que abans de prendre cap decisió les autoritats haurien d’enfocar la qüestió, precisament, des del punt de vista biològic, però no en el sentit que diu el professor Lazàrev, i es pregunta com afectaria aquest canvi horari la salut de les persones. D’altra banda, també a Novosibirsk, Elia Kabànov, director d’una agència de relacions públiques, un home clarament més conservador, assegura que la divisió en onze fusos horaris “és un tret captivador de Rússia, és part de la nostra idea nacional”.

Els habitants de l’extrem orient rus, però, són mes realistes. Vadim Vodianitski, propietari d’una fàbrica de conserves de peix a Vladivostok, diu que la situació actual és insostenible: “A Moscou els molesta que jo no agafi el telèfon de matinada”, diu, i afegeix que, a sobre, el tracten de gandul perquè, segons els seus clients moscovites, “ja són hores d’estar treballant”... Aquesta “idea nacional” de la gran Rússia a què es refereix Kebànov (que viu molt més a prop de Moscou que no Vodianitski) no sembla, doncs, que coincideixi gaire amb la informació que tenen alguns de les grans diferències horàries que hi ha en el país on viuen.

Si ens fixem en la divisió horària actual damunt d’un planisferi, comprovarem a primer cop d’ull que les fronteres horàries han estat establertes per raons polítiques i no pas geogràfiques. Només alguns estats molt extensos tenen fronteres horàries interiors: el Canadà (6 franges horàries), els Estats Units (6 franges, contant-hi Alaska i les illes Hawaii), Mèxic (3 franges), el Brasil (5 franges), Indonèsia (4 franges) i Austràlia (5 franges). A aquests cal afegir alguns casos peculiars: el d’Espanya, on les illes Canàries són en un fus diferent (tots hem sentit allò d’"una hora menos en Canarias”); les Açores respecte de Portugal; l’arxipèlag de les Fèroe respecte de Dinamarca; l’illa de Pasqua (Rapa Nui) respecte de Xile; les illes Galápagos respecte de l’Equador, i poca cosa més.

Tanmateix, el salt horari de 60 minuts té excepcions curioses: en països com ara l’Iran, l’Índia, Myanmar i les illes d’Andaban i Nicobar la diferència horària respecte dels estats veïns és només de mitja hora, i el mateix passa amb les franges centrals d’Austràlia: de fet, la diferència horària entre la costa oriental i l’occidental de la gran illa oceànica és de 3 hores, tot havent-hi 5 franges. Al Nepal el cas és encara més complex, ja que en el país de l’Himàlaia la diferència és de 45 minuts! A aquesta excepcionalitat es va afegir l’any 2007 la decisió de Veneçuela d’endarrerir els rellotges mitja hora, ja que segons el seu president, Hugo Chávez, fer que el sol sortís mitja hora abans faria augmentar la productivitat del país (són pocs els mapes de fusos horaris que recullen aquesta “novetat”). La decisió de Chávez va ser molt criticada, i l’oposició política el va acusar de prepotència i de “voler fer veure al poble que el poder té fins i tot el control sobre la naturalesa”.

La “política horària” té també algunes paradoxes: si mai travesseu el riu Miño, per exemple, des de Tui, a Galícia, fins a la localitat portuguesa de Valença do Minho –cosa que es pot fer a peu en molt pocs minuts per la vorera per a vianants del pont ferroviari–, haureu d’endarrerir el rellotge, encara que us hagueu traslladat mínimament de nord a sud. El mateix us passarà si “baixeu” de Bolívia o el Paraguai a l’Argentina, o de Macedònia a Grècia.

Les fronteres polítiques, com es veu, no és limiten al territori i a les “aigües nacionals”, sinó que existeixen també en una cosa tan fugissera com és el temps. Per si de cas, quan passeu d’un país a un altre, demaneu quina hora és si no voleu perdre (o esperar llargament) un mitjà de transport que hagueu d’agafar després. I compte!: això és vàlid també per als aeroports.

Fotografia de dalt: Rellotge de la Torre dei Lamberti, a Verona, Itàlia
(© Albert Lázaro-Tinaut).

Feu clic sobre les imatges per ampliar-les.

22 comentaris:

Cesc Fortuny i Fabré ha dit...

Doncs si Albert, i és que les fronteres, son en el fons una cosa tant fugissera com el temps.
Un article interessantissim.

Marian Raméntol Serratosa ha dit...

Un bon mal de cap això del temps, això demostra lo complicat que pot arribar a ésser el ser humà. Em pregunto quina incidèndia tinfría per un ocell, per exemple, aquestes frontres del temps...

Una abraçada
Marian

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Cesc, tot i que la qüestió m'apassiona, em pregunto quin sentit tenen les fronteres, els límits que es van imposar els éssers humans per defensar-se dels enemics, de l'"altre"... El de les fronteres serà, segurament, un tema recurrent en aquesta bitàcola.
Gràcies pel teu comentari i una abraçada.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Benvolguda Marian: la natura, que ens ha fet tan imperfectes, als humans, em sembla que és molt més sàbia pel que fa als animals. Si els ocells recorren distàncies increïbles durant les seves migracions i no pateixen "problemes biològics", vol dir estan més ben adaptats al món que nosaltres? No ho sé, perquè, de fet, aquests problemes biològics ens els creem, o ens els inventem: també les persones migren tot sovint i s'adapten (si més no, "biològicament") als llocs d'arribada. El temps és una excusa...
Gràcies a tu i una abraçada fraternal.

Anònim ha dit...

Aleshores abans de 1928 com funcionaven els horaris?
Bon any!

Enric Vidal

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

És interessant la teva pregunta, Enric.
De fet, com es veu en el cas de la Xina, que ja utilitzava els fusos horaris l'any 1912, aquestes "fronteres del temps", com les he anomenat, es van establir oficialment el 1928 per "posar ordre" en el panorama mundial, és a dir, per oficialitzar el que era un fet en molts països.
Tanmateix, tots sabem que des dels temps més remots els humans s'han regit pel sol i pel cant del gall, sense haver d'utilitzar rellotges. En cada estació de l'any s'adaptaven perfectament a les hores de llum, i no patien cap disfunció biològica. El que passa és que, ara, els desplaçaments amb avió posen en evidència els canvis horaris sobtats, i vet aquí el problema. Després, els interessos de tota mena fan que s'estableixin excepcions als fusos fixats a Greenwich, un embolic més dels molts que tenim en aquest món.
Gràcies pel teu comentari.

aleksandra ha dit...

Albert, interessant, pràctic i místic alhora… Com allò que diuen que si anem a Estats Units i no en tornem mai, haurem perdut 6 (o més) hores de la nostra vida. Les hem perdut, les hem guanyat, no ha passat res? Una pregunta pel senyor Einstein...

Jo per feina tinc oberta tot el dia aquesta pàgina http://www.timeanddate.com/worldclock/, va molt bé perquè es pot personalitzar i posar-hi només les ciutats/països que ens interessen. El Firefox també té una aplicació interessant: una barra que tens sempre a l’escriptori de l’ordinador, amb els llocs que has escollit. Molt útil encara que sigui per relativitzar (mai millor dit) les nostres vides...

I per últim, tens tota la raó subratllant que és la política que regeix els horaris (qualsevol que hagi estat a Galícia a l’estiu ho entendrà de seguida). Res nou: és l’home que es creu amb dret de controlar fins i tot el temps...

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Sí, Aleksandra, és una realitat, però cal posar-la de manifest perquè ens n'adonem: no s'hi pensa mai, en aquestes coses; només quan viatgem i si hem de canviar l'hora del rellotge. Tanmateix, la gran varietat de criteris que s'utilitzen per fixar l'hora demostra que això també està polititzat.
Ara mateix, quan ha canviat l'any, en quin moment ha canviat realment?, a quina hora? La primera pregunta s'ha d'escriure en plural, i la resposta a la segona és: segons el lloc. A Nova Zelanda estaven celebrant l'any nou dotze hores abans que nosaltres...
Tot és relatiu, i no cal demanar al senyor Einstein que ens ho expliqui, ja ens ho diu l'experiència. En tot cas he escrit aquest article, entre altres coses, per fer reflexionar sobre la relativitat de gairebé tot, en aquest món.
Moltes gràcies pel teu comentari i per les pàgines que recomanes.

Marracanudo Portaferro ha dit...

Bueno, la política ho controla tot, els horaris, els idiomes, el costat pel que circulen els cotxes.

Sempre m'ha resultat curiós tot aixó dels fusos horaris. Si ha una cosa que sempre he volgut fer, és creuar la línea que et fa canviar de dia. Guanyant temps al temps.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Sí, és cert: el nostre món és ple de curiositats, i trobem la mà de la política gairebé a tot arreu. Encara hi ha fonteres, com ara la de Corea del Nord, que no es poden creuar fàcilment perquè hi ha una línia política que ho impedeix (tot i que em sembla que a les dues Corees és la mateixa hora...).
Gràcies pel teu comentari.

Phivos Nicolaides ha dit...

Your blog is very interesting! Hola amigo. Su blog es hermoso. Si te gusta viajar, por favor visite mi blog el viaje hasta AQUI!

Jordi Lluis Pi Calzada ha dit...

Molt ineresant el plantejament que fas del temps aplicat a les fronteres.Es un detall que moltes vegades s'ens escapa i té una influencia en les nostres vides,sobre tot a els que viatjen amb una certa frecuencia.

Gràcies també per el comentari sobre el meu bloc. Espero que els propers articles siguin tot lo interesants perque els pogueu seguir.

Salutacions

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Phivos: Thank you. You have my reply in the castilian blog.

Jordi Lluís: moltes gràcies pel teu comentari, i et repeteixo l'enhorabona pel teu blog sobre el romànic català.

juillev ha dit...

Merci pour votre passage! je ne lis pas très bien l'espagnol mais j'aime l'idée des raprochements de culture au travers des mots, des mots, des images, des sensibiltés

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Un grand merci à vous, juillev: je pense la même chose, et les blogs sont justement utiles à rapprocher les cultures, lesquelles forment la Culture.
Salutations amicales.

Protege ha dit...

Hello, unfortunately I do not understand this post, but thank you so much for stopping by my place and leaving such a kind comment.:)
xo
Zuzana

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Thank you, Zuzana, for your kind comment. You can use the translator for understand (approximativaly) my posts, also in czech (checo) and slovak (eslovaco).
Regards!

bondearte ha dit...

Your blog is really very interesting and illustrative>
The issues surrounding the borders are always much controversy.
Congratulations
Have a good weekend

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

bondearte: thank you very much for your comment. Yes, the borders are always controversy: the nature have not borders!
Best regards.

Minis ha dit...

Hi, Albert,

Thanks for your stop at my blog. I found your blog very interesting, especially that i can read it when it's translated into English. I have particular experience of time zones in my life. After Lithuania declared it's independence one of the first things was changing time zone to the natural (or biological) one. It was quite nice for several years. We kept our schedule and it worked fine. However we were very eager to join EU as soon as possible and one of our ministers thought we would be close to Europe if we had a central European time. So for a few years we could enjoy sun sets during our luch hour in winter time. But in general i felt that we really lived in the dark. Lithuania is almost Norther country and the time was pushing us to the dark part of the day. To be fair i can tell that in Soviet times we lived according to Moscow time and it was another extreme - i remember walking to school in absolute darkness. Anyway, i am glad that the minister got fired or resigned (i do not remember now) and we are back in normal time, though i do not live in Lithuania anymore.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

I'm sorry, Minis: I have not seen your comment until now.
What you explain is very interesting, I did not know it, even though I am aware of the realities of the Baltic Countries.
Indeed, the time borders usually carry many problems, especially in the countries where the sunlight duration is so different in winter and in summer...
Best regards.

Anònim ha dit...

Bon dia! Aquest missatge no es podria escriure res millor! Llegint aquest post em recorda al meu company d'habitació bona edat! Ell sempre es manté parlant sobre això. Jo transmeti la present escriptura a ell. Bastant segur que tindrà una bona lectura. Moltes gràcies per compartir!