18 de maig 2010

[Marginalia]: De la música casolana a l’èxit


El fenomen de la música composta i enregistrada utilitzant mitjans casolans va començar a agafar volada fa molt pocs anys, i es multipliquen els compositors i intèrprets que s’ho fan tot tots sols, al marge dels segells comercials i utilitzant internet (sobretot les xarxes socials i YouTube) per difondre la seva música.

Un cas paradigmàtic d’aquesta mena de d’autors-intèrprets (el que abans anonenàvem, salvant certes distàncies estilístiques i d’intenció, “cantautors”) és el jove neerlandès Thijs Kuijken, nascut a Utrecht i conegut pel nom artístic I am Oak, que en menys de dos anys ha passat de ser un conegut a casa seva i rodalies a participar en festivals i enregistrar un disc, On claws (en formats CD i vinil!), amb arranjaments i instrumentació propis d’una banda folk; l’acaba de posar a la venda un petit segell discogràfic de la seva ciutat natal: Snowstar Records. Abans, I am Oak havia difós, entre d’altres, un disc casolà titulat Ols Songd (escrit així, no és un error) que es pot obtenir aquí per tan sols 5 €, el qual, curiosament, va tenir un èxit inesperat.

Barrejant diversos estils (música intimista, folk de reminiscències nord-americanes, hip-hop...), I am Oak ha esdevingut en poc temps una figura de l’indiefolk neerlandès. Les noves tecnologies, per tant, no revolucionen únicament el món del llibre (amb els e-books), sinó també el de la música, el del cinema, el de la fotografia i altres manifestacions artístiques.

Per a qui vulgui més informació sobre aquest músic, aquí trobareu la seva completíssima pàgina a myspace, des de la qual podreu escoltar algunes de les seves composicions i veure’l ens uns quants vídeos.

6 comentaris:

Mireia ha dit...

Ara hi faig una ullada.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gràcies, Mireia!

Marian Raméntol ha dit...

ja trobava jo a faltar les indicacions sempre interessants del transeünt. Anotat, amic meu.

Un petó
Marian

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Moltes gràcies, Marian.
Un petó també per a tu.

Laura Dalmau ha dit...

en aquestes hores, quan encara una no ha dinat, dóna gust escoltar música que t'enduu en un altre cel

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gràcies, Laura. Bé, és una música diferent, potser una mica ingènua; el que he volgut posar de manifest, sobretot, és la capacitat de les noves tecnologies per difondre la cultura en general, sense dependre dels intermediaris (que s'emporten sempre la part més gran del pastís).
Una abraçada... i fins dimecres!