15 d’oct. 2010

On és la grandesa dels països petits?

Bitllet de banc estonià de 100 krooni amb la imatge
de la poeta Lydia Koidula (1843-1886; vegeu aquí).


El dia 11 d’aquest mes, el politòleg estonià Agu Uudelepp comentava en el diari Postimees que la introducció de l’euro com a unitat monetària d’Estònia, prevista per a l’1 de gener del 2011 (un euro equivaldrà a 15,6466 corones actuals), al marge de les polèmiques que suscita en el país, representarà la pèrdua d’una part de la identitat nacional: els bitllets de banc en krooni (corones; EEK, segons el codi ISO), sobretot perquè en aquests bitllets es reprodueixen els retrats d’algunes de les principals figures de la cultura del país i són, per tant, un mitjà de propaganda cultural.

Bitllet de 2 EEK, amb el retrat
de l'eminant biòleg i geògraf
Karl Ernst von Baer (1792-
1876), que establí les bases
de l'embriologia moderna.



Bitllet de 5 EEK, on és
representat
Paul Keres
(1916-1975), un dels

millors jugadors d'escacs
de tots
els temps.


Bitllet de 10 EEK, amb
la imatge del folklorista,
teòleg i lingüista Jakob
Hurt (1839-1907)
.



Bitllet de 25 EEK, amb la
fugura d'un dels escriptors

estonians més populars
i universals, Anton Hansen
Tammsaare (1878-1940).



Bitllet de 50 EEK, amb
el retrat del compositor
Rudolf Tobias (1873-1918).



La corona estoniana substituí el ruble russo-soviètic el 20 de juny de l’any 1992; més ben dit, Estònia recuperava amb el kroon la unitat monetària de la primera república, que havia substituït el mark –la primera moneda de l’Estònia independent– l’1 de gener de 1928 (una corona equivalia a 100 marcs) i que va desaparèixer el 1940, amb la invasió soviètica del país (un ruble es va canviar aleshores per 0,80 corones).


Uudelepp proposa que entre els nombrosos espais de memòria que hi ha a Tallinn, se’n dediqui un al kroon, i suggereix que sigui en una plaça-parc cèntrica de la ciutat: la dedicada a l’escriptor A. H. Tammsaare, tot just fora muralles, davant la porta medieval de Viru, a través de la qual s’accedeix, pel carrer del mateix nom, al centre històric.


Què caracteritza els estonians en el conjunt dels Estats europeus?, es pregunta Uudelepp. “A nosaltres també se’ns planteja la qüestió de com poder sentir-nos grans com a poble –ve a dir en el seu article–. No ens podem considerar el bressol de la cultura occidental, com Grècia; mai no hem construït un imperi ni hem governat com els italians, successors dels antics romans, ni hem estat una força naval, com els britànics, en l’imperi dels quals mai no es ponia el sol quan Isabel II accedí al tron. Els estonians tampoc no vam guanyar grans batalles, com els francesos o els venecians, ni vam tenir un regne propi, com els polonesos i els lituans. També és difícil trobar entre els nostres conciutadans grans filòsofs o científics, com en el cas dels alemanys, que hagin estat decisius per impulsar el món. Què ens queda, doncs? Com que el desig de grandesa també és latent en nosaltres, els estonians, només tenim la possibilitat d’adreçar-nos a la cultura. Els nostres poetes i les nostres grans personalitats ens ajuden a definir-nos com a nació i a enfortir la nostra consciència nacional”.

Efectivament, la cultura, en totes les seves manifestacions, però sobretot en la literatura, el teatre i la música, ocupa un lloc de privilegi a Estònia i, malgrat la crisi actual, està prou ben subvencionada. Les grans llibreries de ciutats com ara Tallinn o Tartu en donen fe; els teatres i les sales de concerts plenes en són el millor exemple. El nombre de museus, petits i grans, és enorme en proporció a la grandària i la població del país (a penes 1.300.000 habitants). La cultura és, sens dubte, la gran força dels estonians, la seva grandesa.


Una gran llibreria inaugurada
recentment en un modern
centre comercial de Tartu.
(Foto: Albert Lázaro-Tinaut)

Que la moneda nacional, a punt de desaparèixer, deixi de ser un aparador internacional en el qual s’exposa el bo i millor la cultura del país és un aspecte que fa reflexionar els estonians, però que hauria de moure a la reflexió també altres nacions, amb o sense Estat, que mantenen el fet cultural molt lluny de les prioritats i en produeixen l’estancament, sense tenir en compte que si no se sembra, després no es recull, i es produeix la pobresa espiritual, la decadència.


A casa nostra n'hauríem de prendre nota.


Feu clic sobre les imatges per ampliar-les.

6 comentaris:

José Antonio Fernández ha dit...

Buena entrada, Albert. No puedo evitar comentar pues creo que llevar esta idea a nuestro pais traería, seguramente, mucha polémica. Creo que, tal y como está el país ahora, sería dificil decidir qué intelectual saldría en el billete. Hay pocos intelectuales válidos para la derecha e izquierda, digamos universales. Es mi opinión.
Un saludo.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Tienes razón, José Antonio, en este país sería imposible (además, con el aburrido euro, idéntico para todos, más aún). Sin embargo, lo de los billetes, en el fondo, es anecdótico: me refiero sobre todo al papel de la cultura, que en países como Estonia goza de un gran prestigio y figura entre las prioridades del Estado, y aquí se nos moriría poco a poco si no fuera por los esfuerzos voluntarios de mucha gente, que en la mayoría de los casos ve denegada su solicitud de subvención. Estonia y España somos dos extremos de una hipotética línea transversal que cruzaría Europa, pero también lo somos en cuanto a nivel cultural y atención a la cultura.
Gracias por el comentario, por tu fidelidad como seguidor de mi blog, y un saludo cordial

estretdebering ha dit...

La grandesa dels països petits és a tot arreu. Només hi ha cultures perifèriques perquè ens entestem a crear cultures centrals i continuem alimentant el mite de les literatures majors i menors.
Respecte als bitllets, em sap greu pensar que la pròxima vegada que trepitgi la República Txeca ja no hi haurà corones txeques, amb la Bozena Nemcova o Santa Agnès (les corones txeques també inclouen dones cèlebres, ehm). Malgrat això, els txecs continuraran parlant txec, quan hi torni (espero)!

Vaja, ja feia temps que el transeünt no es passava per aquí!

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Estretdebering. Les cultures perifèriques existeixen perquè hi ha (i hi ha hagut sempre) les cultures centrals, i precisament dedico el meu blog IMPEDIMENTA (http://impedimentatransit.blogspot.com/) a aquelles cultures, per apropar-les.
Molts països que ara tenen l'euro com a moneda han hagut de prescindir de les seves personalitats culturals en els bitllets de banc. D'altres només hi posaven personatges històrics i polítics. Com em diu una lectora mexicana en el meu blog en castellà, sort que queden els segells de correus, a través dels quals encara es pot difondre una mica la cultura universalment. Però això només ho poden fer les nacions amb Estat...

Salutacions cordials i gràcies pel comentari.

Jose bulnes ha dit...

Gracias Albert, siempre es grato que alguien me deje un comentario desde fuera de Asturias.

Me he hecho seguidor de tú blog es mi forma de agradecértelo y si te hicieras del mio ya sería la repanocha jejjejje.

saludos amigo.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gracias por tu visita, José, y por haberte hecho seguidor de mi bitácora. Yo también me he unido a los seguidores de tu blog.

Un saludo cordial desde Barcelona.