27 de des. 2009

Ì Chaluim Chille


El del títol és el nom, en gaèlic escocès, de l’illa de Iona (Isle of Iona, en anglès), que de fet és un illot de lava basàltica de menys de 9 quilòmetres quadrats situat a tan sols una milla nàutica de l’illa de Mull, en l’arxipèlag de les Hèbrides Interiors, a l’oest d’Escòcia.

El transeünt va descobrir aquell lloc, petit pel que fa a l’extensió però important per a la història d’Escòcia (i de la Cristiandat!), aprofitant una estada a Oban durant la primavera d’enguany. Per arribar-hi cal embarcar-se en el transbordador que duu a Craignure (Creag an Iubhair), la localitat principal de l’illa de Mull (Muile), i recórrer després amb autobús l’estreta carretera que l’enllaça amb Fionnphort, el llogarret més sud-occidental de l’illa, on s’agafa un altre petit ferry que travessa en pocs minuts el braç de mar fins a la “capital” de Iona, Baile Mòr, anomenada popularment The Village.


La importància històrica de Iona reu, sobretot, en el fet que fou el punt de partida de la cristianització d’Escòcia. El príncep i monjo irlandès Colum Cille (que en gaèlic significa “colom de l’església”, i és d’on prové el nom local de l’illa), més conegut com Columba, descendent d’un rei d’Irlanda del segle V i santificat més tard per l’Església catòlica, s’hi establí l’any 563 amb dotze confrares i hi fundà un monestir en el lloc on s’aixeca l’actual abadia (l’Abbey); diuen les cròniques que des d’allà Columba i els seus iniciaren la seva missió evangelitzadora. La vida del fundador (Leabhar Breac) fou recollida un segle i mig més tard per un dels seus successors, l’abat Adomnán de Iona.

Aviat, però, els monjos de Iona, que practicaven l’anomenat cristianisme cèltic, toparen amb la jerarquia romana, problema que fou expeditivament resolt pel Sínode de Whitby (664), en el qual foren obligats a sotmetre’s a la normativa disciplinària del Papat. Els atacs dels víkings, durant el segle VIII, acabaren però amb les expectatives d’aquell petit grup monàstic: el convent fou saquejat i els tresors que s’hi custodiaven, robats. Les despulles sagrades del príncep-monjo, però, van ser amagades en lloc segur, i després foren repartides, com a relíquies, entre Escòcia i Irlanda. El trasbals de morts, al qual es referia fa poc aquest transeünt, té, com veiem, una llarga o tètrica història...

Després d’un prolongat període d’abandonament, l’any 1208 l’edifici original fou recuperat i ampliat i esdevingué una abadia benedictina. Des d’aleshores i fins al segle XVI s’hi afegiren nous elements, com ara la capella de sant Odhrán, destinada a acollir les despulles dels reis d’Escòcia (entre ells Macbeth, immortalitzat per Shakespeare), tot i que s’hi enterraren també les d’alguns monarques irlandesos i noruecs, i les d’altres personatges rellevants. També s’hi sepultaren les restes d’homes sants per a l’Església romana, i fins i tot de polítics, com és el cas del líder del Partit Laborista britànic John Smith (1938-1994). L’abadia també va esdevenir un important centre d’acolliment de pelegrins.

El pas més important cap a la recuperació definitiva del lloc el donà, però, el duc d’Argyll, que hi és enterrat, el qual, l’any 1899, vinculà l’abadia a l’Església d’Escòcia. Les tasques de restauració més recents del monument religiós començaren quan es va fer càrrec de l’abadia la Comunitat Cristiana Ecumènica de Iona, fundada l’any 1938 pel clergue George Fielden MacLeod (1895-1991), empès pel seu esperit pacifista i l’utòpic desig d’apropar les diverses creences monoteistes. Les obres, interrompudes durant la segona guerra mundial, es van reprendre el 1956 i sembla que encara continuen, ara a càrrec del govern d’Escòcia, segons que va saber el transeünt, el qual, de fet, hi va trobar bastides, pintors i paletes.

Un altre conjunt monumental que crida l’atenció a l’illa de Iona són les ruïnes del convent de monges (la Nunnery), a mig camí entre el nucli de Baile Mòr i l’abadia. Bastit l’any 1203 pel llavors Senyor de les Illes, Reginald MacDonald, que hi va establir una comunitat de monges augustinianes, l’edifici fou conegut com An Eaglais Dhubh (‘l’església negra’) pel color dels hàbits de les religioses que hi residien. Abandonat durant la Reforma, el monestir mai no ha estat reconstruït, tot i que les ruïnes es mostren actualment tancades en una mena de jardí i s’hi han fet algunes petites restauracions, més que tot per evitar que les parets acabin d’ensorrar-se.

El ritual religiós cèltic, conegut també com a cristianisme insular, ha perviscut malgrat tot a l’illa gràcies a la revifalla que va tenir en la dècada de 1960 a patir de la New Age spirituality, que reivindicà fins i tot algunes cerimònies del vell paganisme cèltic, i els principis dels Lollards reformadors del segle XIV.

El transeünt, després d’haver-se documentat sobre la història d’aquella petita illa, la va recórrer com qui fa una immersió en la foscúria de l’Edat Mitjana, tot imaginant desembarcaments víkings a les costes fàcilment accessibles, bastaixos traginant pedres per aixecar uns monestirs desproporcionats en aquell petit àmbit, obscurs enterraments i llargues soledats a la vora de l’oceà turbulent en dies de tempesta. Quan hi va anar, però, el cel era clar, bufava un vent fred i tot era pau enmig dels prats i pels camins de Iona, Ì Chaluim Chille en gaèlic, malgrat que la llengua anglesa i la cultura britànica ja s’han imposat quasi sense remei a les velles tradicions locals.

Abans el transeünt havia dinat bé en l’Argyll Hotel, un establiment agradable amb vistes a l’illa de Mull, al bell mig del minúscul poble de Baile Mòr, format per una mena de plaça oberta al moll on atraca el transbordador, de la qual surt un carreró cec vorejat de cases que segueix la costa cap al nord, un camí que duu cap al sud de l’illa i, cap a l’interior, la carretera per la qual s’arriba fàcilment als monuments esmentats i a les costes occidental i septentrional de Iona. El paisatge de l’illa és plàcid, format per suaus altures rocoses, amplis herbassars i petitíssimes taques boscoses que contrasten amb el litoral pedregós. Tot és silenci, a Iona, i fins i tot el vent, que de vegades bufa de valent, sembla contagiat d’aquella serenor enmig de la qual reposen els esperits d’uns quants personatges gairebé oblidats per la història, almenys fora d’Escòcia.

El transeünt us mostra unes quantes imatges que va captar en aquell tros de terra de 5,6 km de llargada i 1,6 km d’amplada, habitat per poc més de cent persones, el punt més alt del qual, el Dùn Ì, s’eleva fins als 101 metres d’altitud. Si mai recorreu les costes occidentals d’Escòcia, val la pena que us hi apropeu: no cal portar-hi el cotxe!


Fotografies, de dalt a baix:

- L’oficina de correus de Iona, a Baile Mòr.
-
El transbordador al moll de Baile Mòr; al fons, l'illa de Mull.
- Sant Columba representat en un vitrall de la catedral d'Edimburg (imatge obtinguda de la xarxa).
- Vell mapa de l'illa (imatge obtinguda de la xarxa).
- L'abadia de Iona.
- La tomba els ducs d'Argyll, a l'abadia de Iona.
- Una Bíblia il·luminada impresa en gaèlic (abadia de iona).
- Les ruïnes de la Nunnery de Iona.
- Una creu cèltica, prop de l'abadia de Iona.
- Des de la porta de l'Hotel Argyll; al fons, l'illa de Mull.
- Bestiar oví pasturant al centre de l'illa.

- Una típica country house a Iona.

© de les fotografies: Albert Lázaro-Tinaut.

Podeu fer clic sobre les fotografies per agrandir-les.

31 comentaris:

Unknown ha dit...

A vegades, els petits recons amaguen joies que solen passar desapercebudes per la majoria de la gent. Has fet una aproximació molt exhaustiva de la illa de Iona.
La illa, malgrat ser tan petita, te una extraordinària historia. A mes esta plena de llegendes tan per escoltar-les a les nits fredes de novembre com qualsevol dia a punt de tancar l’any. Si em permets, nomes com a complement del que exposes, vaig sentir a dir que en el segle sisè desprès de Crist, una sirena anava a resar a diari a una comunitat monàstica de la illa. Ho feia per aconseguir que se li dones l’anima que no tenen les sirenes. El monjo que resava am ella, ho feia per que tingues el valor de sortir del aigua i poder transformar-se amb un ser normal. Una dona com les demes. La sirena, no va aconseguir mai deixar la mar. Tampoc va poder enamorar-se del monjo. I un bon dia no va tornar mai mes a resar. Va desaparèixer mar endins. Abans de deixar la costa, va plorar i les seves llàgrimes es varen transformar en petites pedres de unes tonalitats grises i verdes. Aquestes son conegudes com llàgrimes de sirena.

Quan vaig saber, fa uns anys, l’existència de la sepultura de Macbeth a la illa de Iona et puc assegurar que vaig quedar bocabadat. Havia arribat a pensar que estava enterrat a la capital.
Una abraçada

lisebe ha dit...

Gracies per oferir-me la possibilitat de coneixer els teus blocs, em semblan molts interesants.

Una salutació

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Agraeixo molt el teu comentari, Jan. No coneixia aquesta història de la sirena. De fet, les llegendes cèltiques han donat molt de joc en la literatura, fins i tot en la literatura fantàstica; aquesta que expliques, però, és molt bonica. Està molt bé que hagis volgut fer aquesta aportació.
He dubtat a l'hora d'incloure el rei Macbeth entre els enterrats a l'illa, perquè hi ha versions contradictòries i, és clar, no en tenim cap confirmació. Però tant si és cert com si és una llegenda, forma part dels molts misteris que s'amaguen a Iona.
Una abraçada també per a tu i bon començament d'any.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Gràcies a tu, lisebe, per llegir-me, ets molt benvinguda a la meva bitàcola.
Bon any nou i salutacions cordials.

Unknown ha dit...

Great photos! And I enjoyed trying to read catalan! :-)
Thank you for your visit and comment.

Sonia Schmorantz ha dit...

Receita de ano novo 
de Carlos Drumond de Andrade
 

Para você ganhar belíssimo Ano Novo 
cor do arco-íris, ou da cor da sua paz, 
Ano Novo sem comparação com todo o tempo já vivido 
(mal vivido talvez ou sem sentido) 
para você ganhar um ano 
não apenas pintado de novo, remendado às carreiras, 
mas novo nas sementinhas do vir-a-ser; 
novo 
até no coração das coisas menos percebidas 
(a começar pelo seu interior) 
novo, espontâneo, que de tão perfeito nem se nota, 
mas com ele se come, se passeia, 
se ama, se compreende, se trabalha, 
você não precisa beber champanha ou qualquer outra birita, 
não precisa expedir nem receber mensagens 
(planta recebe mensagens? 
passa telegramas?) 
 

Não precisa 
fazer lista de boas intenções 
para arquivá-las na gaveta. 
Não precisa chorar arrependido 
pelas besteiras consumidas 
nem parvamente acreditar 
que por decreto de esperança 
a partir de janeiro as coisas mudem 
e seja tudo claridade, recompensa, 
justiça entre os homens e as nações, 
liberdade com cheiro e gosto de pão matinal, 
direitos respeitados, começando 
pelo direito augusto de viver. 
 

Para ganhar um Ano Novo 
que mereça este nome, 
você, meu caro, tem de merecê-lo, 
tem de fazê-lo novo, eu sei que não é fácil, 
mas tente, experimente, consciente. 
É dentro de você que o Ano Novo 
cochila e espera desde sempre.

Que em 2010 Deus o abençôe com saúde, paz, muito amor e um bom trabalho!
abraço

Anònim ha dit...

M'hi ha semblat veure a la Morgana, perduda per aquests camins.
Un plaer.

Aprofito per a desitjar-te una bona entrada d'any.

Salut!

àngels ha dit...

Gràcies per deixar-me comentari: així he pogut descobrir el teu transeünt, i el que he llegit fins ara m'agrada molt! L'enhorabona, i ja et vindré a veure sovint. Una abraçada!

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Than you very much JM.
I wish you a happy 2010.
Best regards from Barcelona.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies per fer-nos un foradet en els teus viatges i lliurar-nos fotografies plenes d'història.
Ja saps que el bon auguri te'l desitjo sempre

claude ha dit...

Buenos Diaz Albert !
Merci de votre passage et pour votre gentil commentaire sur mon blog.
Je ne parle pas Espagnol mais je suis déjà passée au moins deux fois à Barcelone pour me rendre dans un camping entre Barcelone et Tarragone, je crois que le village s'appelait Torredembara. J'étais une toute jeune fille.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Sonia: muchas gracias por ese bellísimo poema del admirado Carlos Drumond de Andrade. Tiene mucha razón:

"Não precisa
fazer lista de boas intenções
para arquivá-las na gaveta."

Para conseguir lo que uno quiere, ha de trabajar, e incluso la suerte hay que buscarla. Las buenas intenciones se han de poner en práctica...

Te deseo también un nuevo año con muchas satisfacciones y pocas adversidades, que es lo menos que se le puede pedir a la vida.

Un abrazo cordial desde Barcelona.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Benvolgut Cesc,
l'esperit de la Morgana és present en tots els llocs màgics de les terres cèltiques, i de ben segur que ella i jo ens vam creuar moltes vegades pels camins solitaris d'Escòcia.
Que t'acompany l'esperança i el desig de fer sempre coses noves i creatives durant el 2010 i durant molts anys més.
Una abraçada.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Moltes gràcies, Àngels: ets molt benvinguda a aquesta bitàcola. Jo també seguiré amb plaer el teu blog crític i solidari.
Una abraçada cordial.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Benvolguda Laura,
t'agraeixo de debò que segueixis les meves pelegrinacions pel món a través d'aquestes petites finestres que obro en el ciberespai perquè hi treieu el cap els amics i tothom que vulgui.
Et desitjo de tot cor que el 2010, que naixerà d'aquí a poques hores, et somrigui i et permeti de realitzar les teves il·lusions i els teus projectes, perquè t'ho mereixes.
Una abraçada cordial.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Claude, je vous remercie vivement, vos mots m'ont fait beaucoup de plaisir. J'espère que vous aurez encore d'autres possibilités de vous approcher à la Catalogne : je serai ravi de faire votre connaissance peronnelle, dans le monde réel et pas seulement dans celui-ci du cyberespace.
Mes meilleurs voeux pour 2010 !

Diane AZ ha dit...

Beautiful photos, I love the old stone work, the cat and sheep. Have a wonderful 2010!

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Thank you very much, Diane, for your comment.
I wish you a happy 2010.
Best regards from Barcelona.

Harnett-Hargrove ha dit...

Hello,
You have a beautiful blog. I'm so very sorry I'm missing out by not being able to read your language! Have you thought of putting a 'translate' on for folks like me?

Thanks for your kind words over at my place.
-Jayne

Jenny Eshjey ha dit...

Hi Albert,

Same as Stephanie, I also don't know your languages. Can you please put Google Translator here? Only suggest.

Happy New Year!!

Jenny;-D

Gea ha dit...

ciao albert, e piacere di conoscerti!
scusami se ti scrivo in italiano, ma purtroppo non conosco lo spagnolo o il catalano - per quanto alla lettura più o meno il senso lo colgo... almeno credo!:) - d'altra parte so che conosci bene la mia lingua, per fortuna!
ti ringrazio per la visita sul mio blog, e voglio farti i complimenti per le tue bellissime foto, e per i tuoi viaggi, tornerò a trovarti!
nel frattempo, mi unisco agli altri lettori nell'augurarti un bellissimo 2010!

Coffee Messiah ha dit...

Your blog looks very interesting also and, I always thought that blogging would expand beyond our own little backyard. Sadly for us, although many around the world do learn english, we are lucky to know a little spanish, french, german, but not enough to understand written down.

Thanks for stopping by and my best to you also!

Cheers!

Joana ha dit...

Dic poqueta cosa, però m'agraden molt els teus escrits, em trasllado als llocs...

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Dear Harnett-Hargrove, dear Jenny Eshjey, dear Coffee Messiah:

Thank you for your visit and your comment. Now you can read my blog in other languages via the translator widget.

I wish you a happy 2010!

Best regards from Barcelona.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Cara Gea, fai benissimo a scrivermi in italiano, così posso anch'io risponderti nella tua bella lingua.
Mi fa molto piacere la tua visita e il tuo commento, e d'ora in poi, se vorrai, potrai leggermi anche in italiano grazie al traduttore (non tanto preciso, a dir vero) che ho appena aggiunto al mio blog.
Tanti auguri anche a te per il nuovo anno e un saluto cordiale da Barcellona.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Joana, moltíssimes gràcies per aquesta "poqueta cosa", que per a mi representa molt. Estic content de saber que t'agrada el que escric, i espero no decebre't a partir d'ara.
Et desitjo que durant l'any que començarà d'aquí a poques hores puguis realitzar la major part dels teus projectes.
Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Great stuff here, definitely going to check it out later :)

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Thank you for your comment!
Greetings from Barcelona.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

I like the helpful information you provide to your articles. I’ll bookmark your blog and check once more here frequently. I am somewhat certain I’ll be told many new stuff right here! Good luck for the following!

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Thank you for your words. You can also see my other blogs:

http://transeuntenorte.blogspot.com
http://impedimentatransit.blogspot.com
http://publicart-plus.blogspot.com
http://filateliacultura.blogspot.com
http://travelerdrawer.blogspot.com
http://mailboxesworld.blogspot.com