[Marginalia]: Les obsoletes veus de la tribu

Que els humans som tribals i fem ús de la nostra visceralitat instintiva, fins i tot amb el revestiment, força superficial de vegades, d’aquesta pàtina que anomenem cultura, la qual ens diferencia, juntament amb l’ús de la paraula, dels altres animals, no és cap novetat. Que la intel·ligència sembla més desenvolupada en els humans que en la majoria de les altres espècies zoològiques, s’ha considerat sempre evident, però els fets semblen voler demostrar que no ho és tant, que se’n fa un ús força restrictiu, probablement perquè la majoria dels bípedes vestits no l’ha desenvolupada del tot i, per tant, no és capaç de realitzar tres funcions fonamentals per activar-la: pensar, raonar i reflexionar.

Grècia va ser el primer gran bressol de la cultura occidental, però després de la decadència del món hel·lènic les coses mai no han estat iguals en el més meridional dels països balcànics. No vull esmentar uns quants fets històricopolítics que han caracteritzat aquell país en el darrer segle, perquè en molts altres s’han viscut situacions similars i, sens dubte, més vergonyoses. Vull referir-me únicament a un fet recent que desmereix la cultura i la civilització gregues i posa en entredit la capacitat dels seus estaments d’estar a l’alçada de les circumstàncies, sobretot tenint en compte que Grècia és membre de la Unió Europea i que això l’obliga, si més no, a guardar les formes.

El 25 de març, els grecs celebren la seva festa nacional, la Diada de la Independència. Aquest any, com és costum, hi va haver una solemne parada militar al final de la qual, però, va actuar el cor de la marina, i entre altres himnes i cançons guerreres en va incloure una de manifestament xenòfoba, que ha irritat profundament els albanesos. El món ha canviat, Europa ha canviat, han canviat profundament les conjuntures. Per tant, no hi havia cap necessitat de desenterrar velles cançons patriòtiques com aquesta, si no és que a algú li convenia actuar malintencionadament.

El cant militar al qual es refereix el transeünt és un que conté aquests versos (traducció aproximada): “Es neix grec, mai no se n’esdevé. Espargirem la teva sang, porc albanès. // Serà una carnisseria, i després vindicaré la nostra Església fins que l’adoreu. // Els anomenen skopiani*, els anomenen albanesos. Cosiré els meus vestits amb la seva pell”.

Tot i el respecte que al transeünt li mereixen els grecs com a poble, algunes autoritats del país, probablement militars, no tenen en compte que viuen en l’Europa del segle XXI, que l’Albània d’avui té poc a veure amb aquella Albània otomana a la qual es refereix la cançó, i res a veure amb l’Albània stalinista d’Enver Hoxha. Sembla que alguns estaments de la Grècia “europea” han de recórrer encara un llarg camí per atènyer la realitat dels nostres dies i ser capaços d’avergonyir-se d’actituds xenòfobes i provocadores com aquesta.

El destacat escriptor albanès Ismail Kadare, tan proper en el seu esperit i en part de la seva obra a la cultura grega, que considera part integrant de la seva personalitat, ha decidit, com a protesta per aquest menyspreu als albanesos, anul·lar la seva visita a Atenes per participar en un acte acadèmic previst per al dilluns 19 d’abril, al qual havia estat convidat: “Tenint en compte els darrers esdeveniments, molt desagradables, que s’han produït a Atenes, relacionats amb el racisme envers els albanesos, he decidit anul·lar la visita al vostre país. Coneixeu prou bé la meva admiració per la literatura i la cultura gregues, però considero que en un clima com el que s’ha creat, en el qual s’ha fet palesa l’absència de la més mínima engruna de civilització, la meva visita seria prematura”, diu Kadare en la carta adreçada als organitzadors de l’acte en el qual havia de participar.

Al transeünt li sembla trist que les lliçons dels grans pensadors grecs hagin estat oblidades, precisament, en les terres on van néixer. Li sembla molt trist que Europa, en comptes d’avançar cap a un apropament cordial entre els pobles i les cultures, se n’allunyi tant, i que els fantasmes del passat continuïn manifestant-se pels carrers de la polis.

* Skopiani és, sobretot, la denominació que donen els grecs als macedonians (eslaus i albanesos). El nom de l’antiga república iugoslava de Macedònia és encara pendent de decidir, precisament, per la negativa del govern grec de reconèixer-los el nom Macedònia.

Crèdits:
Fotografia de dalt, © AFSOUTH / NATO.
Fotografia d’Ismail Kadare, © ÇdoDitë, Tetovë.