Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revolució industrial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris revolució industrial. Mostrar tots els missatges

18 de març 2010

Flaixos: Derby

Una de les efímeres curiositats que el transeünt trobà
tot passejant per Derby.


Derby és una ciutat del centre d’Anglaterra, capital del comtat de Derbyshire, en la regió d'East Midlands. La població del municipi supera els 230.000 habitants. Fou una de las primeres localitats a les quals arribà el ferrocarril, l’any 1840, la qual cosa la convertí aviat en un pròsper centre industrial i un important nus de comunicacions ferroviàries. No obtingué l’estatut de ciutat, però, fins l’any 1977, amb motiu del 25è aniversari del coronament de la reina Elisabet II.

Derby és famosa, entre altres coses, per haver estat un dels centres més importants de la primera revolució industrial, que allà s’inicià el 1717. L’any 1759 Jedediah Strutt (1726-1797) hi patentà la seva famosa màquina de teixir cotó coneguda com a Derby Rib Attachment , que aleshores revolucionà el sector. Més tard s’hi instal·larien altres indústries, com ara la primera fàbrica de cotxes i motors d’aviació Rolls-Royce, fundada l’any 1904. S’hi fabriquen també alguns components per als avions Bombardier i per als vehicles de la firma japonesa Toyota.

Una de les velles construccions industrials de la ciutat, el Silk Mill (molí de la seda), alberga l’interessant Derby's Museum of Industrial and History. És un dels molts molins tèxtils que es troben (i es poden visitar) a la vall del riu Derwent, corrupció de la denominació gaèlica Djúra-bý, que els anglosaxons (o els víkings, que van conviure amb ells) haurien convertit en Deoraby, de la qual prové el nom de la ciutat. Els invasors romans hi establiren un assentament militar amb el nom de Derventio.

El centre comercial de Derby. Al fons, la torre
de la catedral anglicana de Tots els Sants.


A banda de nombroses mostres d’arqueologia industrial, Derby té una catedral anglicana, fundada l’any 943 com a col·legiata reial per Edmund I i reconstruïda en estil gòtic durant el segle XVI, a la qual es va afegir, l’any 1725, una torre de 68 metres. La seva consagració com a catedral, dedicada a Tots els Sants, data però de l’1 de juliol de 1927. També trobem a la ciutat altres llocs interessants, com l’església de St. Alkmund, d’estil georgià, bastida el 1846, el Pickford's House Museum, construït l’any 1770 per Joseph Pickford (1734–1782), i la St. Helen’s House, del mateix arquitecte, construïda el 1766.


Fotografies © Albert Lázaro-Tinaut.

Feu clic al damunt per ampliar-les.