Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Civitavecchia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Civitavecchia. Mostrar tots els missatges

2 de març 2010

Flaixos: Civitavecchia

Uns quants centímetres més per aparcar?

Civitavecchia és una ciutat italiana d’uns 52.000 habitants, a la vora de la mar Tirrena, que pertany administrativament a la província de Roma, en el Laci, i és, de fet, el port de la capital italiana, distant uns 65 quilòmetres.


D’origen etrusc, els romans l’anomenaren Centumcellae, però els seus pobladors li van donar el nom de Civitas Vetula quan la van reconstruir, en el segle IX, després que fos atacada i saquejada pels pirates nord-africans. Des d’aleshores i fins a la unificació d’Itàlia (1870) formà part dels Estats Pontificis, i obtingué la categoria de ciutat l’any 1693.


Destruïda pels bombardeigs aliats durant la segona guerra mundial i reconstruïda després del conflicte bèl·lic, Civitavecchia conserva escasses restes del seu passat, entre les quals destaca, sens dubte, el Forte Michelangelo, bastit entre els anys 1508 i 1537 a la zona portuària; segons la tradició (no confirmada), la torrassa principal va ser projectada pel polifacètic Miquel Àngel (el cèlebre escultor, pintor, arquitecte i poeta renaixentista Michelangelo Buonarroti, 1475-1564). També es conserven alguns panys de les muralles medievals i diverses esglésies, entre les quals destaca la catedral barroca de Sant Francesc, encarada al mar, que es va acabar de construir l’any 1782; devastada pels bombardeigs del 1943, fou reconstruïda l’any 1950.


L’escriptor Stendhal (Marie-Henri Beyle) fou cònsol de França a Civitavecchia durant un breu període de la seva vida, en la dècada de 1830.


L’activitat econòmica de Civitavecchia gira al voltant del seu important port comercial i de viatgers, i de dues polèmiques centrals termoelèctriques. Alguns barris de la ciutat, sobretot els més allunyats del front marítim, es van degradar força durant el darrer terç del segle XX.

Fotografia: © Albert Lázaro-Tinaut (feu clic al damunt per ampliar-la).