El 22 de febrer d’enguany es commemorava el 25è aniversari de la mort a Barcelona del poeta Salvador Espriu, a l’edat de 72 anys. El transeünt, que és una persona una mica singular i, diguem-ne, heterodoxa (en el sentit laic de la paraula, és clar), que no celebra ni els seus propis aniversaris (més aviat els lamenta, com deia l’entranyable escriptor granadí Francisco Ayala quan ja era centenari), mai no ha entès gaire que s’haguessin d’honrar les persones en dates fixes, sobretot “rodones”, tot i que reconeix que, sovint, aquest és un preu que val la pena pagar per rescatar-les de l’oblit. Per tant, de vegades, se suma a aquests homenatges. En el cas del poeta i dramaturg Salvador Espriu té motius per aprofitar aquesta commemoració, perquè els versos del poeta de Sinera, la seva mítica pàtria adoptiva, l’han acompanyat durant molts anys i han tingut una importància força significativa en la seva vida.
Ara vol retre-li el seu homenatge particular traslladant la seva veu al mon bàltic, on tres persones que tenen una estreta relació amb el transeünt van traduir-ne uns quants poemes.
De primer van ser el poeta i traductor Ain Kaalep (Tartu, 1926) i el també poeta, traductor i iberista Jüri Talvet (Pärnu, 1945) els qui van fer les primeres versions de la poesia de Salvador Espriu a l’estonià, i l’any 1977 van publicar la que, segurament, fou la primera antologia del poeta de Santa Coloma de Farners editada fora de l’Estat espanyol en forma de llibre, amb el títol Labürindi lõpp (‘Final del laberint’). [1] Dinou poemes d’aquesta antologia es recollirien l’any 1994 en una edició bilingüe, il·lustrada amb uns gravats, inspirats pels versos d’Espriu, de l’artista estonià Lembit Karu, que va publicar el Comissionat per a Actuacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya. [2] 
D’altra banda, el també poeta, traductor i romanista letó Leons Briedis (Madona, 1949) publicà l’any 2002 una altra extensa antologia de la poesia de Salvador Espriu, Dārzs ar pieciem kokiem (‘El jardí dels cinc arbres’) [3] amb els diners que aconseguí de la Institució de les Lletres Catalanes, segons que explicà al transeünt durant una trobada a Riga, després d’abordar “indiscretament” el president Jordi Pujol quan va anar en visita oficial a Letònia, i exposar-li el seu projecte. L’homenatge que el transeünt vol fer a Salvador Espriu consisteix, precisament, en aplegar en aquesta bitàcola les versions estoniana i letona d’un dels seus poemes. Es tracta del poema II de Cementiri de Sinera (1946). Aquí el teniu:
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.
Sinera kalmistu, II
Isamaa oh kui väike
kalmistumüüri ümber!
On too meri, Sinera,
viinamäed, männitukad,
jäärakutolm. Vaid pilve
uitliku varju poole,
igimöödunud aja
raugete mälestuste
poole hoiab mu süda.
Versió estoniana d’Ain Kaalep
Sineras kapsēta, II
Cik maza dzimtene
ieskauj Sineru!
Ši jūra, Sinera,
priežu un vinkalnu nogāzes,
gravu putekļi. Nemilu neko,
vienīgi klistoša
mākoņa ēnu
un dienu gauso piemiņu,
kuras jau zuclušas uz visiem laikiem.
Versió letona de Leons Briedis
[1] Salvador Espriu: Labürindi lõpp. Versions d’Ain Kaalep i Jüri Talvet. Perioodika, Tallinn, 1977, dins la popular col·lecció “Loomingu” (amb una tirada de... 22.000 exemplars!).
[2] Mere ääres mul oli kodu... / Ran de la mar tenia una casa... Dinou poemes de Sanvador Espriu amb deu il·lustracions de Lembit Karu. Versions d’Ain Kaalep i Jüri Talvet. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1994. Recull a cura de Joan-Francesc Ainaud i Escudero i Albert Lázaro-Tinaut. Amb presentacions del President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i del President de la República d’Estònia, Lennart Meri, i un prefaci de Jüri Talvet.
[3] Salvador Espriu: Dārzs ar pieciem kokiem. Versions de Leons Briedis. Minerva, Rīga, 2002. Amb una introducció (“Mits par Sineru”) de Leons Briedis.
Fotografies, de dalt a baix:
- El cementiri d’Arenys de Mar (cementiri de Sinera). (Foto © Albert Lázaro-Tinaut)
- Ain Kaalep a Elva l’any 2005. (Fotografia © Jüri Talvet)
- Jüri Talvet a Tartu l’any 2009. (Fotografia © Albert Lázaro-Tinaut)
- Leons Briedis a Riga l’any 2000. (Fotografia © Toms Grīnbergs)
Feu clic sobre les imatges per ampliar-les.
Entrades
14 comentaris:
Sempre és un plaer llegir els teus escrits..
Qué gran poema, de una melancolía extrema.
Muy merecido homenaje.
Hola! Sóc l'Arlequí de l'Antaviana. T'he afegit a la llista de blogs participants en la commemoració dels 25 anys sense Espriu. És molt interessant que després de tants anys sense aquest autor, la seva poesia travessi les nostres terres, cosa que demostra que era un gran autor.
Gràcies.
Apreciat Albert, no saps com n'estic de content, en veure que el Mestre és recordat. Malgrat a ell, no l'hi agradés que l'anomenessin mestre, doncs humil com era, preferia presentar-se com un home d'ofici.
Era un geni Albert, un geni sense més. Un home que no va poder acabar la seva obra, entre altres coses perquè revisava i corregia incansable tota la seva feina, de manera gairebé obsessiva. Qui sap que ens hagués deixat, tenint en compte, que ara que no es acabada, ens resulta tant fascinant.
Estic segur que ara, Espriu, amb l'eterna rialla, sota la terra de Sinera, continua acabant la seva infinita obra.
Sempre és un veritable plaer passar una bona estoneta de lectura per aquesta casa, el transeünt sempre ens prepara els millors tastets de la més esplèndida cuina.
Petonarros.
Marian
- JOANA: Gràcies per ser una seguidora tan fidel d'aquesta bitàcola.
- JOSÉ ANTONIO: Espriu es uno de los mayores poetas calalanes, con la particularidad de que su poesía es universal. Aunque, como digo, soy poco dado a homenajes (éstos deberían ser constantes y bastaría tener presenta la obra de los grandes escritores y artistas en general para hacérselos), creo que él merecía una excepción. Gracias por tu comentario.
- ARLEQUÍ: Em datisfà moltíssim merèixer la vostra atenció el fet que incorporeu aquesta bitàcola a la vostra llista. Com dic en la resposta anterior, l'Espriu és un poeta universal, i si no li va ser atorgat el premi Nobel va ser, sobretot, pel poc interès que van mostrar en el seu moment les institucions del nostre país (lamentable!). Moltes gràcies.
-CESC: Comparteixo els teus sentiments envers Salvador Espriu, la seva personalitat excepcional i el valor de l'obra que ens ha deixat. Amb la meva contribució als homenatges que rep enguany he volgut, sobretot, fer palès que és un poeta de talla universal; si no, de ben segur que no hauria estat traduït fins i tot a llengües tan poc difoses. El fet que els 22.000 exemplars de l'edició estoniana s'esgotessin en poc més d'una setmana (en un país de poc més d'un milió de parlants de la llengua) em sembla una dada prou significativa. T'agraeixo molt el comentari que m'has deixat.
- MARIAN: Tu també, sempre tan fidel i tan afectuosa. Moltes gràcies per la teva contribució i un petó ben fort!
Benvolgut transeünt Albert, gràcies per convidar-me a compartir aquest espai que sembla tan interessant.Ja estàs enllaçat -en el més positiu sentit de la paraula- al meu.
Espriu i les agitades mans de foc...talment com tots els habitant d'aquest univers catosfèric.
Frannia, és un plaer llegir-te i una satisfacció trobar-me entre els blocs que destaques. En justa correspondència (i perquè s'ho val) el teu també està enllaçat a aquest.
Ens seguirem, doncs, mútuament en aquest univers paral·lel.
Salutacions cordials.
Alguna cosa estranya ha passat en aquest món virtual: de cop i volta, després que les meves bitàcoles estiguessin inactives durant unes quantes hores, han desaparegut tots els comentaris de resposta que havia escrit.
Lamento aquesta circumstància, inexplicable per a mi, i que és evident quan es veu el nombre de comentaris i els que hi ha en realitat (algunes respostes eren col·lectives). Sapigueu que he respost sempre als comentaris: alguns n'heu tingut constància.
Gràcies per les vostre visites a la bitàcola i per les paraules d'ànim que em deixeu, i una salutació cordial per a tots.
Un plaer ple de cultura, quina sort tenir uns coneixements tant profunds i plens de capacitats.
Salutacions
Xavier
Moltes gràcies pel teu comentari, Xavier. El plaer és meu, de tenir tants seguidors i poder-vos oferir alguna cosa diferent.
Salutacions cordials i benvingut a la bitàcola.
Per a mi ha estat tot un plaer descobrir el teu blog i passejar-m'hi, un lloc nou on aprendre i gaudir a trevés de la xarxa. Molt interessant la teva entrada.
Gràcies per la teva visita!
Thera, gràcies també a tu per visitar aquesta bitàcola i per les teves paraules d'encoratjament.
Salutacions cordials.
Renovo el meu agraïment a tots els qui heu deixat els vostres comentaris. Les meves respostes han desaparegut, per segona vegada, d'una manera misteriosa.
Publica un comentari a l'entrada