En la zona portuària de Trieste.L’Editorial Minúscula, que durant els deu darrers anys ens ha ofert magnífiques dosis de bona literatura en petit format traduïda al castellà, ha inaugurat la primera col·lecció de llibres en català: “Microclimes”. I ha triat, per a aquest lliurament inicial, dos títols ben significatius del seu catàleg: Verd aigua (Verde acqua), de Marisa Madieri (Fiume, avui Rijeka, Croàcia, 1938 – Trieste, 1996), amb un postfaci del qui va ser el seu marit, Claudio Magris, en traducció de Marta Hernández Pibernat, i L’illa (L’isola), de Giani Stuparich (Trieste, 1891 – Roma, 1961), en traducció d’Anna Casassas Figueras.
El transeünt es congratula per aquesta agradable novetat i recomana, sense cap mena de dubte, la lectura d’aquests llibres.
Fotografia: © Albert Lázaro-Tinaut (feu clic al damunt per ampliar-la).
Entrades
12 comentaris:
Gran notícia! M'encanten les edicions de Minúscula. L'illa el vaig regalar un parell de vegades l'any passat, perquè em va semblar una petita meravella. Això, vés, m'ha alegrat el dia.
Salutacions des d'una mica més avall de les pàtries de Madieri, Stuparich i Magris,
Pau
Ja m'havies dit que t'agradaven les edicions de Minúscula. Jo també he tingut una sorpresa agradable en veure aquests dos llibres traduïts al català. En fi, em sembla que cal felicitar la Valeria per aquesta iniciativa.
Salut!
découvert seulement aujourd'hui..
un GRAND MERCI pour votre gentil
commentaire ..
prochainement, un peintre espagnol sur mon blog..
.. à bien-tôt..
Un grand merci à vous, Elfi Cella, pour m'avoir visité et pour votre commentaire.
Salutations amicales.
Doncs anotat queda!!
Un petó ben gros
Marian
Molt bé, Marian. Tots dos llibres són, com dic, absolutament recomanables!
Petons.
Bona noticia per a la cultura universal.
I per a la nostra Cesc, perquè si no coneixem el que es cou fora de casa, no evolucionarem i continuarem mirant-nos l'ombelic pensant que és el centre del món...
Com explico en els comentaris de la meva entrada del 6 de març, de cop i volta, després que les meves bitàcoles estiguessin inactives durant unes quantes hores, han desaparegut tots els comentaris de resposta que havia escrit.
Lamento aquesta circumstància, inexplicable per a mi. Sapigueu que he respost sempre als comentaris: alguns n'heu tingut constància.
Gràcies per les vostre visites a la bitàcola i per les paraules d'ànim que em deixeu. Una salutació cordial per a totes i tots.
--------
Como explico en los comentarios de mi entrada del 6 de marzo, de repente, después que mis bitácoras quedaran inactivas durante varias horas, desaparecieron todos los comentarios de respuesta que había escrito.
Lamento profundamente esta circunstancia, inexplicable para mí. Sabed que siempre he contestado a los comentarios: algunos de vosotros tenéis constancia de ello.
Gracias por vuestras visitas a la bitácora y por las palabras de ánimo que me dejáis. Un saludo cordial para todas y todos.
Albert, una gran iniciativa per al món de la poesia. Faré una recerca d'aquesta editorial (per mi desconeguda ;)
Una forta abraçada
Laura, malauradament no és poesia el que publiquen, sinó prosa, però sempre excel·lent i ben traduïda (l'editora, la Valeria Bergalli, és molt exigent en aquest sentit, i fa bé). La seva col·lecció en castellà val realment la pena. El món de la poesia no té tanta sort, més aviat al contrari: ara mateix és força difícil poder publicar llibres de poesia en català.
Una abraçada molt forta també per a tu.
grazie per aver postato una foto della mia città Albert...Sai la nostra pescheria centrale è stata tanto amata da noi triestini per la sua aria un pò da basilica con l' annessa torre dell' orologio che ricorda un campanile e affettuosamente chiamata la Madonna del Guato nome di un pescetto piccino che si pesca qui(è stata location per alcune scene de "Il padrino parte terza"),adesso non si vende più pesce ... è diventata sala espositiva,i vecchi banchi di marmo dei pescivendoli sono scomparsi e tutto è enorme ed asettico, a me non piace più...hanno scelto per lei un nome altisonante "sala degli incanti"...Per me era un incanto sentire il chiacchiericcio delle massaie e dei venditori, quante volte sono venuta con mia madre a comperare il pesce ,erano bei ricordi...A presto
Publica un comentari a l'entrada