Brescia: Ma non c'è sempre stata, la crisi? Oppure non hai voluto vederla finché ti hanno detto che c'era? La leggenda mitologica di Adamo ed Eva è oggettivamente una crisi, e di assai gravi conseguenze: rifletteci un po'!
Vida: Com li dic al comentarista italià, la crisi existeix des que el món és món. He triat aquest acudit precisament per fer reflexionar, perquè la mateixa llegenda mitològica d'Adam i Eva (com li dic a Brescia) és objectivament una crisi amb conseqüències prou greus, que ens és presentada com el pecat original. Gràcies pel comentari.
Són perquè no entri el soroll del voltant. Havia començat per posar-ne tres, però he acabat deixant-ho així perquè em sembla que l'aïllament és suficient! Gràcies, Laura, ets una bona observadora de detalls...
Ciao Albert, grazie per la visitina. Ora passo le vacanze cosí ho poca possibilitá per l'internet. Ho fatto un veloce giro per i tuoi blog. Sono stupendi:)) Un caro saluto: Kati
15 comentaris:
Ma c'era la crisi anche nel Paradiso? Allora vedi che diventa eterna!
Tanmateix aquest paradís amb la poma podrida ja ens el presentaven abans de la crisi, però no ho volíem veure.
Brescia: Ma non c'è sempre stata, la crisi? Oppure non hai voluto vederla finché ti hanno detto che c'era? La leggenda mitologica di Adamo ed Eva è oggettivamente una crisi, e di assai gravi conseguenze: rifletteci un po'!
Vida: Com li dic al comentarista italià, la crisi existeix des que el món és món. He triat aquest acudit precisament per fer reflexionar, perquè la mateixa llegenda mitològica d'Adam i Eva (com li dic a Brescia) és objectivament una crisi amb conseqüències prou greus, que ens és presentada com el pecat original.
Gràcies pel comentari.
Oi Lázaro, fiquei muito honrada com sua visita, adorei seu blog, voltarei sempre....
Abraço...
Gracias una vez más, Regina.
Un abrazo también para ti.
M'agraden aquests dobles parèntesis...
Són perquè no entri el soroll del voltant. Havia començat per posar-ne tres, però he acabat deixant-ho així perquè em sembla que l'aïllament és suficient!
Gràcies, Laura, ets una bona observadora de detalls...
Un somriure sempre val la pena!!
Petons
Marian
hahahahahahaha
a cobra foi mais esperta que eles dois>>
bem feito...
por isso, às vezes não podemos esperar demais... poque corre o risco de perdermos o melhor da fruta.
não é mesmo?
I tant, Marian!
Petons també per a tu.
Gracias por tu divertido comentario, Ylle.
Saludos cordiales.
una salutacio i una rialla
bon diumentge!
Gràcies, Sargantana.
Bon diumenge també per a tu.
Ciao Albert,
grazie per la visitina. Ora passo le vacanze cosí ho poca possibilitá per l'internet. Ho fatto un veloce giro per i tuoi blog. Sono stupendi:))
Un caro saluto:
Kati
Publica un comentari a l'entrada